El 1850, Francesc Oliva i Palau[3] va demanar permís per a enderrocar l'edifici existent i reconstruir-lo de nova planta, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.[4]
Descripció
Edifici de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa s'obre amb un seguit de cinc i tres alts portals de mig punt adovellats amb clau de volta estriada. A sobre s'hi estén la llarga balconada correguda del pis principal, amb llosana de pedra decorada alternament amb motllures i greques i amb barana de ferro on també destaca l'ornamentació amb greca. Sobre la llinda dels finestrals del pis principal hi ha un plafó horitzontal amb relleu de motius vegetals, i, a cada costat d'aquest, una mènsula en forma de voluta decorada. Entre les obertures d'aquest i el següent pis s'aixequen unes pilastres estriades. En els dos pisos superiors, les pilastres són substituïdes per garlandes de terracota sobre plafons. Al seu capdamunt, es tanca l'edifici amb una cornisa d'amplada considerable.[5]
Referències
↑«Edifici d'habitatges al carrer Pi, 13». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Edifici d'habitatges al carrer Pi, 13». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Casa Francesc Oliva». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.