És una casa de planta baixa, pis i golfes, amb dos cossos distribuïts irregularment en un esquema general prefigurat: els coronaments són simètrics i idèntics, amb ornaments sezessionistes i interessants finestretes amb vitralls; mentre que al nivell del pis cada cos presenta un esquema divers (obertura única i balcó molt sortint al de l'esquerra; dues obertures i un balcó més pla al de la dreta). A tots dos casos, però, sota el balcó presenta unes característiques ondulacions. Hi ha un pavelló interior de coberta corbada.[1]
Tot i que s'estableix un pla de façana únic, el sòcol es diferencia de la resta a través de la coloració. El repertori ornamental fa pensar en Mackintosh, especialment pels pinacles cilíndrics amb ornaments abstractes, el carener de la coberta que forma dues punxes suaus, o les tribunes, fetes de caselles, de l'última planta.[1]
Història
Va ser projectada per l'arquitecte Joan Amigó i Barriga per encàrrec d'Enric Mir i Carreras, conegut com en «Mir ric», soci de Joan Gamper en la societat Cafès Mir-Gamper.[cal citació]
Referències
↑ 1,01,11,2«Casa per a Enric Mir i Carreras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Casa Enric Mir». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
