La casa-fàbrica Rogent-Roig és un edifici situat al carrer d'en Robador, 29 i 31 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]
Història
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)Terrenys adquirits per Joaquim Gurri el 1864: A) Part del carrer d'en Robador, 25. B) Solar de la «quadra». C) Part de l'Hort d'en Morlà
El 1832, el fabricant de filats de cotó Josep Rogent (que havia obteningut la medalla de bronze a l'Exposició Industrial de Madrid del 1827),[3] va adquirir les anomenades «cases de la Mare de Déu» als núms. 35 i 36 (antics) del carrer d'en Robador,[4] posades en subhasta pel concurs de creditors d'Antoni Mestre i Demestre,[5] i tot seguit, va demanar permís per a reedificar-les segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[6] Poc després, va demanar permís per a col·locar una fornícula a la façana del nou edifici.[7]
Posteriorment, el fabricant d'aprests Salvador Roig, que també havia obtingut la medalla de bronze a la mateixa exposició per «tafiletes y badanas tafiletadas»,[8] va instal·lar-hi un establiment per donar brillantor (lustre en castellà) a les peces que li proporcionaven diversos fabricants. Aquest tenia un «bogit» (motor cilíndric) mogut per 6 cavalls, que el 1846 va substituir per una màquina de vapor de 3 CV, segons els plànols de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[9]
El 1857 hi havia la fàbrica de teixits de Bonaiges i Cia,[10] traslladada posteriorment al carrer de l'Aurora, 12 (vegeu casa-fàbrica Domènech).[11]
El 1864, els hereus de Josep Rogent van vendre el solar de la «quadra» (juntament amb un altre terreny al darrere del núm. 25 del carrer d'en Robador) al navilier Joaquim Gurri i Prats,[12][13] que també va adquirir un porció de l'hort d'en Morlà als germans Jaume i Ramon Bach i Morlà,[14][15] on va fer construir les cases núms. 14 i 16 del carrer de Mendizàbal (actual Junta de Comerç), obra de l'arquitecteAntoni Rovira i Trias.[16][17]
A principis del segle xxi, els habitants de la finca del núm. 29 van ser víctimes d'assetjament immobiliari per part de l'empresa que l'havia adquirit per reformar-la.[18][19]
