La casa-fàbrica Castanyer-Comas és un edifici situat als carrers d'en Tantarantana i Vermell (actualment Allada-Vermell) de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
Placa commemorativa de Madrona Clarina i ColomerQuarteró núm. 19 de Garriga i Roca (c. 1860)
Segons la documentació notarial, aquesta finca és el resultat de la unió de dues propietats diferents, les cases Colomer i Alegret.[2] El 1645, Miquel Quintana va establir la primera en emfiteusi al paraire Antic Colomer.[3] El seu germà Tomàs, tintorer de draps i paraire,[4] es va casar amb Maria Feu, i la seva filla Teresa Colomer i Feu es va casar amb el corredor d'orella Jaume Joan Clarina.[5][2] Un dels fills d'aquest matrimoni fou la venerable Madrona Clarina i Colomer, que té una placa commemorativa a la façana.
El 1688, la seva germana Maria Rosa es va casar amb el comerciant Josep Puiguriguer.[6] Aquest morí el 1727 i fou succeït pel seu fill Josep Puiguriguer i Clarina, que fou vocal de la Junta de Comerç i comerciant matriculat.[7][2] El 1770, va adquirir en emfiteusi una casa al costat de la seva al corredor de canvis Ignasi Alegret, la seva esposa Rita Urgellés, i el seu fill Antoni Alegret i Urgellés.[8][2]
A la seva mort, llegà la propietat a Josep Fàbregas i Clarina, mercader i ciutadà honrat de Barcelona,[9] que el 1781 la va establir en emfiteusi al sabater Josep Castanyer i Espinal, juntament el dret de prendre aigua del Rec Comtal mitjançant dues palanques.[2] El seu fill Josep Castanyer i Codina (1749-1830)[10] hi va establir una fàbrica d'indianes,[11] i el 1783 va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis.[12] Poc després, el 1785, va demanar novament permís per a reformar-ne la façana,[13] i el 1830, ja cap al final de la seva vida, hi va fer obrir dues finestres.[14]
A la seva mort, fou succeït pel seu fill Joaquim Castanyer i Molet (1804-1858),[15] que a la dècada del 1840 va llogar la casa-fàbrica al fabricant de filats de cotó Pere Llimona.[16][17] El 1846, va establir la propietat en emfiteusi al fabricant de naips Sebastià Comas i Ricart,[18][19] que hi va va fer reformes.[20]
El 1854, va traslladar la producció a la plaça de Sant Agustí Vell, 15[21] (vegeu casa-fàbrica Eudald Fargas) i aquest edifici passà a mans del seu germà Pere.[11][22] Als baixos hi havia uns safaretjos públics (destruïts el 1980 per a la construcció d'un aparcament),[23] i els altres espais eren llogats a diversos fabricants.[24][25][26]
