La casa-fàbrica Alegre-Cirés era un conjunt d'edificis situats entre els carrers Nou de la Rambla i de l'Arc del Teatre de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
Tomàs Alegre (†1715) era un botiguer de tall (o mercader de draps)[1] establert al carrer dels Abaixadors.[2] El 1717, el seu hereu Miquel Alegre (†1736) va traspassar el negoci al paraire Francesc Puget, obrant en «llotja tancada» (és a dir, sense atenció al públic), per a dedicar-se al comerç a l'engròs. Els negocis
li devien anar prou bé, perquè el 1722 va adquirir una casa del carrer de Montcada (vegeu Palau del Baró de Castellet).[2] El 1726, Alegre i el seu futur gendre Agustí Gibert i Xurrich (1704-1779) es dedicaven a la importació de teixits holandesos, i a canvi hi exportaven aiguardent. Mestrestant, el 1732 Francesc Puget era un dels grans magatzemistes d'indianes de la ciutat.[2]
L'hereva d'Alegre fou la seva filla Maria Antònia Alegre i Guix, casada en primeres núpcies amb Francesc Roig i Rovira, amb qui tingué un únic fill, Miquel Alegre i Roig (1729-1796), que canvià l'ordre dels seus cognoms i el 1754 va obtenir la condició de ciutadà honrat.[2] El 1761, va esdevenir comerciant matriculat, i aquell mateix any s’associà amb dos socis més, un d'ells el seu padrastre Gibert, per a constituir la companyia Alegre i Gibert, dedicada a la fabricació d’indianes, amb un capital inicial de 9.000 lliures.[2] La fàbrica es va establir en un hort del carrer d'en Trentaclaus (actualment Arc del Teatre), on el 1766 Alegre va demanar permís per a posar-hi dos guardarrodes.[3][2]
Plànol de diversos horts abans de l'obertura del carrer Nou de la RamblaQuarteró núm. 85 de Garriga i Roca (c. 1860)Quarteró núm. 86 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1768, la companyia Alegre i Gibert era interessada en la Companyia de Filats de Cotó amb 24 telers, nombre que el mateix any augmentà fins als 40.[2] El 1770, es va fusionar amb Joan Baptista Cirés (o Sirés) i Cia, amb fàbrica al carrer de Montalegre, on el 1768 tenia 14 telers. La societat resultant es diria Cirés i Cia, els socis de la qual eren el mateix Cirés, Josep Aimar, Agustí Gibert i Xurrich, Francesc Fraginals i Miquel Alegre (aquest darrer com a soci passiu).[2] Cirés era el principal inversor i el director de la fàbrica, encarregat de contactar amb els intermediaris per tal d'adquirir tints, cotó en branca i els filats a crèdit; Aimar assumí les funcions de fabricant, fent-se càrrec de l'elaboració dels mordents i dels tints per a les indianes i de la supervisió dels operaris; i Fraginals s'encarregà de la part comercial, supervisant les vendes i la distribució de les indianes.[2]
A la dècada del 1770, el negoci prosperà i les vendes s'incrementaren entre un 25 i un 27% anuals. A la dècada del 1780, els horts del Raval es va quedar petits i Cirés va llogar el prat d'indianes de Marianna Crous al terme de Sant Adrià de Besòs, amb una superfície de 7.863 m².[2] El 1785, Fraginals i Aimar presentaren una demanda a causa de l'increment de salaris per la forta demanda de mà d'obra, i finalment Cirés va quedar-ne al capdavant com a únic soci.[2]
La fàbrica de Cirés va patir les conseqüències del bloqueig marítim derivat de la guerra amb Anglaterra (1796-1802) i va sobreviure a la Guerra del Francès (1808-1814), però finalment va fer fallida el 1816.[2]
A la dècada del 1840, arran de la conversió de l'antic passatge particular en el carrer de la Volta (o Arc) d'en Cirés, els terrenys de la fàbrica i del veí «Hort d'en Caponata» (vegeu casa-fàbrica Camps) van ser parcel·lats i s'hi construïren cases de veïns.[2] Finalment, el carrer de Cirés va desaparéixer a la dècada del 1960 per l'obertura de l'Avinguda de les Drassanes, deixant com a record el nom dels actuals Jardins de les Voltes d'en Cirés.[7]
