La casa-fàbrica Ausich és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 56 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
El 1738, el mestre de cases Salvador Ausich i Font va adquirir en emfiteusi als cònjuges Francesc Galceran i Paula Llavallol una casa al carrer de Sant Pere Més Baix.[2][3] El 1758 va demanar llicència per a obrir-hi quatre balcons, i novament el 1759 per a dos més.[4][5] Va morir el 1761, deixant com a hereva la seva vídua Francesca Mir, en fideïcomís al seu únic fill Josep Ausich i Mir (†1806), també mestre de cases, que aquell mateix any s'havia casat amb Rosa Gurena i Bonaplata, filla d'un artesà tèxtil.[6][7]
Detall de la banda esquerra de la façana
El 1783, Josep Ausich adquirí una casa contigua amb hort a la vídua i fill de Josep de Vallparda, oficial major de la Comptadoria Principal de l'Exèrcit i Principat de Catalunya,[8][3] que al seu torn l'havia adquirit el 1753 al blanquer Josep Partegàs.[9][10][3] El 1789, demanà permís per a remuntar-hi un pis i reformar la façana del conjunt,[11] i el 1793, la seva mare Francesca (†1795)[12] ho va fer per a reparar la llinda de fusta de la porta principal.[13] El 1825, i per a pagar diverses llegítimes, el seu primogènit Salvador Ausich i Gurena, també mestre de cases,[14][12] i la vídua Rosa van vendre la propietat al comerciant Francesc Nubiola.[3]
Posteriorment, va passar a mans del fabricant de teixits de cotó Josep Farell, que a la dècada del 1840 hi tenia la seva indústria.[15][16][17] El 1857 hi havia la fàbrica de cordills de Viñas i Cia,[18] i el 1863, la de mocadors i altres articles de Bernat Torres,[19] així com el dipòsit de gèneres de la fàbrica de teixits de llana d'Antoni Serret i Palau a Sabadell.[20][21][22]
A finals del segle xix pertanyia a l'advocat Odó Martí i Grau[23] (†1900),[24] president de l'Associació Reforma de Barcelona, que reunia els propietaris dels edificis afectats per l'obertura de la Via Laietana,[25] amb seu al mateix edifici.[26]
El 2007, en el transcurs de les obres de rehabilitació de la finca per la cooperativa d'habitatges Por Font segons el projecte de l'arquitecte Àlex Martín Badosa,[27] s'hi va efectuar una intervenció arqueològica.[28]
Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.
.jpg)
,_balcons.jpg)
