Carrers i Plaça de l'Església del poble de Pinós: respon a una típica construcció rural dels segles XVII i XVIII, formada per cases alineades, entre mitgeres, cobertes a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures, gairebé totes amb llindes de pedra i algunes encara amb els arcs apuntats de les primeres construccions dels segles xiv i xv. L'aparell és diasprat: des de les formes treballades a contrapunt fins al reble i l'argamassa.[1]
Història
El poble formava part del centre històric del lloc i del castell de Pinós. El terme surt esmentat la primera vegada l'any 1064, quan els vescomtes de Cardona, Ramon Folc i la seva muller Ermessenda, donaren a Gerbert, l'església de Sant Grau, al terme de Pinós. El castell de Pinós juntament amb el de Vallmanya formaven part dels dominis dels barons de Pinós, barons que tenien la seva capital a Bagà (Alt Berguedà).[1]
↑ 1,01,1«Carrer i plaça de l'Església de Pinós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2015].
