Carrer de les Galanes

Infotaula de vial urbàCarrer de les Galanes

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 09′ 21″ N, 1° 06′ 36″ E / 41.155813°N,1.110067°E / 41.155813; 1.110067

El carrer de les Galanes és un carrer de la ciutat de Reus que sortia de la plaça del Mercadal, tocant a l'Ajuntament, i acabava als Quatre Cantons, la cruïlla amb el carrer de santa Anna i el de la Presó fins a l'any 1939, quan el franquisme li va canviar el nom pel de «General Goded» i va unificar els tres carrers existents, el de les Galanes pròpiament dit, i els que el continuaven, el d'Ossets i el de Singles. A partir de l'any 1979 es va dir carrer de les Galanes a tota la llargada del carrer fins a la plaça de Catalunya, on hi arribava abans el carrer de Singles. És un carrer estret, i abans encara havia portat el nom de carrer d'en Garcia, de mossèn Pere Reboster i de Bellveny.[1] Segons Gras i Elias el carrer celebrava la festa de la seva patrona, santa Marina, amb música i balls al carrer, i en una de les cases hi havia una fornícula amb la imatge de la santa.[2]

Fa anys, el carrer era ple de petites botigues, sobretot de queviures, i algun taller de manufactures tèxtils, amb les voreres molt estretes. Era (i és) molt transitat, i és el camí per on arriben a la plaça del Mercadal els habitants de la part nord-est de la ciutat. Conserva encara alguns comerços tradicionals.[3]

Actualment està empedrat a un sol nivell, i s'hi poden veure algunes cases interessants. A l'inici, a més de l'Ajuntament hi ha cal Pinyol, i més enllà la del número 15, i també la façana que dona a aquest carrer de la Casa Font de Rubinat, estructurada per Domènech i Montaner, que combina a la façana el parament d'obra vista i la pedra calcària emmarcant els balcons i altres elements.[3] En aquest carrer tenia la botiga l'impressor Pere Bofarull, i acollia la redacció i administració d'algunes revistes reusenques, com ara La Lira i Reus Alegre.[4]

Referències

  1. ↑ Amigó Anglès, Ramon. Materials per e l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 251. ISBN 8486387655. 
  2. ↑ Gras i Elias, Francesc. Las calles de Reus. Reus: Imprenta y librería de Eduardo Navás, 1902, p. 32. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Sardà Ferran, Jordi (et al.) (eds.). Fets urbans: guia d'arquitectura de Reus 10. Reus: Ajuntament de Reus; COAC, 2024, p. 43. ISBN 9788409559398. 
  4. ↑ Aguadé, Enric. Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900. Reus: Centre de Lectura, 1996, p. 104-106. ISBN 8487873189.