Caroline Elizabeth Sarah Norton (22 de març de 1808 – 15 de juny de 1877) fou una reformista social i autora anglesa, activa a principis i mitjan segle xix.[1] Caroline va deixar el seu marit el 1836, i ell va demandar el seu amic Lord Melbourne, llavors primer ministre whig, per adulteri. El jurat va denegar-ho, però Norton no va poder obtenir un divorci i se li denegà l'accés als seus tres fills.
La forta campanya que liderà Norton va portar a l'aprovació de la Llei de la custòdia d'infants (1839), la Llei de causes matrimonials (1857) i la Llei de propietat de les dones casades (1870).[2][3][4]
Referències
- ↑ Perkin pp. 26–28
- ↑ Wroath, John. Until They Are Seven, The Origins of Women's Legal Rights. Waterside Press, 1998. ISBN 1 872 870 57 0.
- ↑ Stone, p. 178
- ↑ Kertzer, pp. 125–126
Bibliografia
- Kertzer, David I. Family Life in the Nineteenth Century, 1789–1913: The History of the European family. Volume 2. Yale University Press, 2002.
- Perkin, Joan. Women and Marriage in Nineteenth-Century England. Routledge, 1989.
- Stone, Lawrence. Road to Divorce: England 1530–1987. Oxford University Press, 1990.
_society_beauty_and_author_by_GH,_Chatsworth_Coll..jpg)
