Carn de xai

Costelles de xai del Maestrat.
Carn de xai del Maestrat, acompanyada d'embotits.

La carn de xai o carn d'anyell o carn de corder és la carn provinent del xai, anyell o corder.

La carn d'aquest animal acostuma a tenir menys d'un any de vida perquè pugui ser considerada de xai.[1]

Classificació

Xai de llet

El xai de llet té menys d'un mes i mig. Només s'ha alimentat amb llet materna i pesa uns 8 quilograms. La carn del xai de llet és menys nutritiva que la dels xais més grans. La tonalitat és de color rosa pàl·lid i té poc greix, de color blanc.[1][2]

Ternasco o recental

El ternasco o recental té menys de quatre mesos d'edat, i pesa al voltant dels tretze quilograms. Al quaranta-cinquè dia de vida deixa de rebre llet materna i s'alimenta a base de pinso compost. Això provoca que perdi el seu greix inicialmenys de 4 mesos i pes uns 13 kg. Sobre els 45 dies es deslleta i passa a l'alimentació amb pinsos composts. Això fa que perdi part del seu greix inicial. La seva carn té un gust més intens que la del xai de llet, és menys tendra i més vermella i presenta una capa grassa uniforme.[1]

El ternasco és una raça autòctona de l'Aragó i té el certificat de Identificació Geogràfica Protegida.[3]

Ramat de xais a Xert.

Xai pasqual

El xai pasqual o xai de pastura té una edat d'entre quatre mesos i un any. La seva carn és més fosca, més greixosa i té un gust més potent.[1]

Ovella o carner

S'utilitza aquest nom quan l'animal té més d'un any. Pràcticament és inexistent a la cuina.[1]

Parts del xai en anglès.

Referències