Carme Julià i Riqué

Plantilla:Infotaula personaCarme Julià i Riqué

Carme Julià i Riqué (a la dreta vestida de blanc) a Texcoco el 1958. Benet Saló Jordà, el seu marit, és a l'esquerra de la fotografia. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carme Julià Riqué Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Cadaqués (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Activitat
Ocupacióprofessora, política Modifica el valor a Wikidata

Carme Julià i Riqué (Cadaqués, 17 d'octubre de 1902 - Barcelona, 20 d'octubre de 1977) fou una activa política catalana republicana, exiliada a Mèxic, i mestra fundadora de diverses escoles.[1][2][3]

Biografia

Filla de Maria Riqué Comes i d'Antoni Julià Bosch, tots dos de l'Empordà, que havien anat a viure a Cadaqués. Entre els anys 1918 i 1923 estudià la carrera de Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona. Ja casada amb Benet Saló i Jordà, a Cadaqués, des de 1925, en els anys següents treballà de mestraː l'any 1932 a l'Escola de Montjuic i també com a mestra interina al parvulari Forestier, annex a l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer, de Barcelona; després, entre els anys 1934 i 1937, fou mestra i directora de l'escola de Castellar del Vallès.[2][4]

A la vegada participà activament en la vida política catalana. Militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC), en crear-se el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) s'incorporà a la direcció representant l'USC. Com a dirigent de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE, UGT), va participar en diferents mítings i conferències junt amb altres dones antifeixistes. Així, per exemple, al març de 1937 participà en la cloenda de la Setmana de Madrid que es va fer a la Monumental de Barcelona, on parlà en nom de les Dones Antifeixistes, i també va presidir la primera Conferència de Dones al Casal Carles Marx.[1][2][5][6]

Exili

En plena Guerra Civil espanyola, al 1938, envià a França la seva filla Montserrat, d'11 anys, junt amb altres nens espanyols, per protegir-la dels bombardeigs. L'any següent ella mateixa s'exilià a França i es reuní amb la seva filla al camp de concentració de Muriès (Boques del Roine), on va fer de mestra. Després marxaren a prop de Marsella, a un centre per a nens refugiats proveït pels quàquers americans, que ella dirigí.[4]

L'1 d'octubre de 1942, quan els alemanys ocupaven França, arribà a Veracruz (Mèxic) amb la seva filla i el seu pare, en el vaixell Serpa Pinto, mentre la mare havia tornat a Cadaqués i el marit era al front. Allà va fer diverses feines, va muntar una fàbrica d'espardenyes, va fer de de personal d'una fàbrica de catifes a Amecameca i també d'una fàbrica de mitges. L'any 1957, ja a Texcoco, va poder treballar de professora de l'escola secundària nocturna Benito Juárez i del centre escolar Netzahualcóyotl. Fundà l'escola nocturna Germans García i també l'escola particular Juana de Asbaje. A Texcoco fou catedràtica de la Preparatòria, que formava els estudiants per a l'ingrés a la universitat.[1][2][7][4]

Fundà el diari Texcoco Habla i col·laborà en la secció Epigramas del setmanari Texcoco. El 1967 edità una selecció d'aquests epigrames. També col·labora en la secció Filosofia Política del mateix diari i en algunes seccions del diari local El amigo.[2]

Continuà amb la militància política, com a secretària de l'organització femenina Nosotras i integrada al Partit Socialista Català i al Moviment Socialista de Catalunya que dirigia Serra i Moret a França. També participà en la vida política mexicana a nivell municipal i exercí diferents càrrecs en el Comité Municipal del Partit Revolucionari Institucional (PRI).[1]

Al 1970 tornà a Catalunya, per establir-se a Barcelona i reingressar al magisteri del qual havia estat separada el 1941. Primer al Col·legi Ramon Llull de Barcelona, i més endavant, al 1972, al Col·legi Onésimo Redondo i a l'escola Vidalet Pelegrí –després Can Vidalet– d'Esplugues de Llobregat, on es jubilà el febrer de 1975.[1]

Reconeixement i memòria

Castellar del Vallès, la població en què Carme Julià fou mestra i directora de l'escola de nenes, al 1934, ha donat el seu nom a una rotonda del municipi.[3]

Obra

  • Julià Riqué de Saló, Carmen. Epigramas (en castellà). Texcoco, Mèxic: Editorial Texcoco, 1967. 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Domènech, Gemma. «Una mestra que reprèn la carrera a l'exili». L'exili a l'ombra, 24-09-2021. [Consulta: 24 abril 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Fitxa de Carme Julià Riqué». DUGiFonsEspecials. Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona). CC-BY. [Consulta: abril 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Carme Julià Riqué. Mestra de la 2a República». L'actual. En nom de dones. Castellar del Vallès.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Marquès, Salomon. «Entrevista a Montserrat Saló, filla de la mestra Carme Julià Riqué» (audio/mp3). Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Magisteri exiliat de Catalunya, 2012. [Consulta: 26 abril 2022].
  5. ↑ «El acto de la Monumental en homenaje a Madrid. Carmen Julià» (en castellà). La Vanguardia, 09-03-1937. [Consulta: 24 abril 2022].
  6. ↑ «Llegada de refugiados - Mitin del P. S. U.» (en castellà). La Vanguardia, 03-03-1937. [Consulta: 24 abril 2022].
  7. ↑ «Moviments Migratoris Iberoamericans. Fitxa de Saló Juliá, Montserrat». PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 26 abril 2022].

Bibliografia

  • Saiz, Silvia. «Carme Julià i Riqué, mestra i activista». l'actual.cat. Arxivat de l'original el 16 de gener 2014. [Consulta: 14 gener 2014].
  • Marquès i Sureda, Salomó «Carme Julià i Riqué, mestra republicana a Castellar del Vallès i exiliada». Recerca : revista d'història i ciències socials i humanes de l'Arxiu Municipal de Castellar del Vallès, núm.6, 12-2007.