El 2011, després de deixar la presidència de la Diputació de Castelló, tornà a la secretaria general de la Cambra de Comerç de Castelló, càrrec que deixà el 1995 per presidir la corporació provincial.[1]
El 25 de novembre de 2013 és condemnat per quatre delictes contra la Hisenda pública a 4 anys de presó per diversos delictes fiscal.[2][3][4][5][6][7][8][9][10][11] Després de diversos recursos i de la denegació d'un indult pel govern espanyol va ingressar a la presó l'1 de desembre de 2014.[12]
Corrupció
Cas Fabra
Es troba acusat dels delictes de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals en l'anomenat cas Fabra.[13][14] La fiscalia demana 13 anys de presó, mentre que l'acusació popular demana 20 anys. Se li ha imposat una fiança de 4,2 milions d'euros. La instrucció del cas ha estat finalitzada i s'ha dictat acte d'obertura de judici oral, la data de la qual resta encara per ser fixada.
L'1 de desembre de 2014 ingressà en la presó d'Aranjuez, per no haver declarat 3,3 milions d'euros sense justificar. A més dels 4 anys de condemna ha de pagar una multa d'1,4 milions d'euros que encara no ha abonat.[26]
L'abril de 2016 va poder sortir de la presó, en aplicació del tercer grau, una decisió de la jutge de vigilància penitenciària del jutjat número 3 de Madrid que va ser recorreguda per la Fiscalia Anticorrupció.[27]
El 17 de març de 2014, Carlos Fabra declara en qualitat d'imputat davant el jutge instructor i afirma que el seu successor al càrrec com a president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner Gargallo, és el responsable de cobrar il·legalment a l'Ajuntament de Vila-real, ja que és ell qui signà el decret.[31]
El 14 de març de 2014, l'Agència Tributària tramet al jutge instructor de la branca valenciana del cas Gürtel l'informe definitiu sobre el finançament il·legal del PP valencià i assenyala que, entre altres polítics del PP valencià, Carlos Fabra Carreras (anomenat El Borni per la trama Gürtel) realitzà una activitat de col·laboració necessària en la comissió dels delictes de defraudació tributària.[33]
A més, la defensa d'uns dels principals acusats a aquesta branca valenciana de Gürtel, Ricardo Costa, va descargar la presumpta responsabilitat en el finançament del partit en terceres persones, dirigents del PP de diverses províncies valencianes, entre les quals destacava l'ex polític castellonenc.[34][35]