Carlo Fumagalli era el germà gran d'Adolfo, Disma, Luca i Polibio Fumagalli. Va viure i treballar sobretot a Milà com a professor de música. Des del 14 de gener de 1905 va viure a la "Casa di Riposo per Musicisti", una casa per a jubilats de música, que havia estat fundada pel compositor Giuseppe Verdi.
Personalitat
Carlo Fumagalli va fer-se anomenada per si mateix treballant peces d'òperes de Giuseppe Verdi per a l'orgue, que va reunir per a misses. En el nostre temps encara se senten de tant en tant en concerts d'orgue. Va escriure nombroses obres de piano, entre elles Metodo teorico-pratico (op. 125); de les seves obres de música d'església també s'ha d'esmentar la Cadenza i Pastorali per a organo od armonio.
Obres (selecció)
Missa solemne tracta de l'obra del famós Giuseppe Verdi, i va afegir tot l'òrgan de la C. Fumagalli. A cura de Maurizio Marchella (Serie L'Organo Italiano nell' Ottocento. Band 118). Amelin Musica, Pàdua (Itàlia).
Marta Cattoglio: Carlo Fumagalli (1822-1907), musicista milanese. Il catalogo delle opere. Tesi màster al conservatori "Giuseppe Verdi" a Milà 2013/14.
Marta Cattoglio: Milano e la musica sacra nell'Ottocento: la produzione musicale de Carlo Fumagalli (1822-1907). A: Ricerche storiche sulla Chiesa Ambrosiana. Vol. 34 (2016), ZDB-ID 301940-8, pàg. 225-238.
Franz Pazdírek: Manual universal de literatura musical. Vol. IX (Fitzenhagen - Gattermann). Editor del manual universal de literatura musical, Viena sense data [aprox. 1906], pp. 598–602 (Textarchiv - Internet Archive; llista de les obres de Carlo Fumagalli publicades en forma impresa en l'ordre dels números d'opus). Reimpressió com a vol. IV (E-Goffin): Frits Knuf, Hilversum 1967, OCLC 947735525.
Referències
↑Carlo Schmidl: Dizionario universale dei musicisti Vol. 2a (supplemento), Sonzogno / Milano 1938, S. 445 (abgerufen über WBIS online)