Nascut als Estats Units, en una família amb arrels holandeses, estudià dret a la Universitat Vanderbilt, a Nashville (Tennessee) fins al 1953, amb la intenció d'ingressar al Cos Diplomàtic, idea que abandonà, ben aviat, per incorporar-se a empreses multinacionals de Consulting amb ubicacions a el Perú i a França. El 1957 obrí la seva primera galeria, San Isidro, a Lima (Perú), on conegué l'historiador britànic Arnold Toynbee. També estudià a La Sorbona, a París els anys 1959 i 1960. El 1958 es va traslladar a Eivissa amb la idea de dedicar-se a l'escriptura, però el descobriment del moviment artístic existent el va portar a convertir-se en un dels gestors d'art més importants de l'illa.[1]
Carl van der Voort va arribar a l'illa en la dècada dels anys cinquanta del segle xx, on el 1965 fundà una galeria, que portava el seu nom, a Dalt Vila, la qual durant vint-i-dos anys va ser un nom de referència com a espai difusor de l'art contemporani més avantguardista d'Espanya.[1] L'any 1966 muntà el "Taller Ibograf", ubicat a l'illa d'Eivissa. El taller dirigit per la pintora nord-americana Jane Mitchell, va començar a experimentar en tots els camps de l'obra gràfica, destacant la serigrafia.[3] A partir de l'any 1980, en què patí problemes de salut, deixà de viure tot l'any a Eivissa i començà a espaiar les seves estades a l'illa.[1] Aleshores, la galeria, sota el mateix nom, va passar a estar dirigida per l'eivissenca Cati Verdera, i va continuar sent, fins al seu tancament el 2006, un referent de l'art contemporani a Eivissa i l'únic centre artístic conegut fora de l'illa, amb participacions en fires d'art internacionals.[4] Va ser una iniciativa per promocionar artistes de l'illa i impulsar exposicions. Paral·lelament es va obrir un taller d'obra gràfica a la ciutat d'Eivissa, per més tard inaugurar, també, una galeria als Estats Units.[5] El 1997, obligat a retornar als EUA per problemes de salut, Van der Voort va fer una important donació del fons de la seva col·lecció al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa,[2] un llegat d'obres d'artistes internacionals dels anys seixanta i setanta relacionats amb Eivissa, amb un total de 300 peces entre escultures, pintures i obra gràfica realitzada al Taller Ibograf, procedents d'artistes com Don Kunkel, Rafel Tur i Costa, Marcel Floris, Hans Hinterreiter, Gilbert Herreyns, Acisclo Manzano i Robert Quijada, entre d'altres, també gravats d'Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Antonio Saura Atarés o Erwin Bechtold[1] i una interessant col·lecció de cartells de l'extinta galeria.[6]
Reconeixements
L'any 2001 en el marc de la quarta edició d'Art.Ibiza —fira internacional d'art contemporani de les Balears, celebrada al Recinte Firal d'Eivissa—, va tenir lloc un homenatge a la seva labor. El mateix any, l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears va guardonar Carl van der Voort amb el "Punt Vermell", distinció atorgada anualment a una persona o entitat destacable en la promoció de l'art a les Balears.[5]
Recerca sobre Carl van der Voort
A partir del mes de maig del 2016 el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) va programar unes residències per realitzar projectes d'investigació vinculats al patrimoni artístic d'Eivissa, i a la comissària, crítica d'art i docent Rosa Queralt se li encarregà el procés de recerca entorn de l'aportació artística i patrimonial del galerista Carl van der Voort durant els anys que aquest residí a Eivissa, de cara a una posterior publicació del Museu d'Art Contemporani de la ciutat.[7]
