Carl Leopold Röllig (Hamburg, Alemanya, al voltant del 1745 - Viena, Àustria, 3 de març de 1804) fou un compositor alemany, intèrpret de l'harmònica de vidre. Va experimentar amb la invenció de diversos instruments, entre ells l'òrfica, però va acabar sent contractat com a bibliotecari a la cort de Viena sota les ordres del baró von Swieten.[1]
Entre els anys 1764 i 1769 i des de 1771 fins al 1772, fou director teatral de la companyia Ackermann a Hamburg. Realitzà una gira per Alemanya amb l'harmònica de vidre, de la que apareixen dades almenys a Hamburg i Berlín. Röllig estava preocupat per la millora de l'harmònica de vidre i l'efecte nociu que provocava al sistema nerviós (possiblement pel contacte amb la pols del vidre), fins al punt de buscar un mecanisme o teclat amb el que no fos necessari tocar el vidre directament. Aconseguiria aquest desenvolupament, perdent però els tons delicats que oferia l'instrument en un inici.[2]
Röllig va deixar diverses composicions per a l'harmònica de vidre, així com diversos escrits sobre l'instrument i sobre els seus altres experiments.
El 1797 acceptà un lloc a la Biblioteca de la cort de Viena. Se li deu una comèdia lírica Clarisse; diverses composicions per harmònium i piano, i diversos lieder, amb acompanyament d'aquest instruments.
A més va escriure Glasharmonica (Dresden, 1780), Orphika, (1795), Ueber die harmonika, Versuch einer musikalischen Intevallentaelle, Miscellanea, i diversos articles per l'Allgemeine Musikal-Zietung.
