Va començar les seves lliçons d'art de 1878 a 1880, a la Kunstgewerbeschule (escola d'arts i oficis) de Karlsruhe. De 1881 a 1883, va continuar els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts allà, sota la direcció de Karl Hoff. El 1887, havia completat els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Múnic, on el seu principal instructor era Wilhelm Lindenschmit.[1] Durant els seus dos últims anys allà, també va treballar al taller de Lindenschmit.
Va ser guardonat amb la medalla de l'Acadèmia el 1884 i va rebre una petita medalla d'or a la Große Berliner Kunstausstellung de 1896.
Més tard, es va convertir en membre del Luitpold-Gruppe moderadament progressista. El 1902, va ser nomenat professor a la seva alma mater, l'Acadèmia de Múnic.
El 1905 va rebre la Großen Medaille el 1905 i el Premi Lenbach de la ciutat de Munic el 1937. Diverses obres seves es van vendre a la Große Deutsche Kunstausstellung de 1939, una exposició destinada a posar en valor l'art que va ser aprovat pel Partit Nazi.[2]
Ludwig Tavernier, "Blos, Carl", Dins: Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart, Vol. 4: Bida–Brevoort, Wilhelm Engelmann, Leipzig 1910 (en línia)
"Carl Blos", Dins: Hans Vollmer (Ed.): Allgemeines Lexikon der bildenden Künstler des XX.Jahrhunderts. Vol.1: A–D., EA Seemann, Leipzig 1953, pàg.236
"Blos, Carl" A: Allgemeines Künstlerlexikon.Die Bildenden Künstler aller Zeiten und Völker, Vol.11, Saur, 1995, pàg.604ISBN 3-598-22751-5
Horst Ludwig: "Blos, Carl". A: Horst Ludwig (Ed.): Münchner Maler im 19.Jahrhundert. Vol.1, Verlag F. Bruckmann, München 1981, pàg.102ISBN 978-3-8307-0111-8