Els carboxisomes són microcompartiments bacterians que contenen enzims implicats en la fixació del carboni.[1] Els carboxisomes estan fets de closques polihèdriques de proteïna d'uns 80 a 140 nanòmetres de diàmetre. Aquests compartiments es creu que concentren diòxid de carboni per vèncer la ineficiència del RuBisCO. Aquests orgànuls es troben en tots els cianobacteris i en molts bacteris quimiòtrofs que fixen carboni.[2]
Descobriment
Els primers carboxisomes es van veure l'any 1956, utilitzant microscopia electrònica, en el cianobacteri Phormidium uncinatum[2][4] El 1961 es van trobar en alguns dels bacteris quimiòtrofs fixadors de carboni, per exemple, Halothiobacillus, Acidithiobacillus, Nitrobacter i Nitrococcus).[2][5]
↑ 2,02,12,2Yeates TO, Kerfeld CA, Heinhorst S, Cannon GC, Shively JM «Protein-based organelles in bacteria: carboxysomes and related microcompartments». Nat. Rev. Microbiol., 6, 9, agost 2008, pàg. 681–691. DOI: 10.1038/nrmicro1913. PMID: 18679172.
↑Tsai Y, Sawaya MR, Cannon GC, et al. «Structural Analysis of CsoS1A and the Protein Shell of the Halothiobacillus neapolitanus Carboxysome». PLoS Biol., 5, 6, juny 2007, pàg. e144. DOI: 10.1371/journal.pbio.0050144. PMC: 1872035. PMID: 17518518.
↑Drews G, Niklowitz W «[Cytology of Cyanophycea. II. Centroplasm and granular inclusions of Phormidium uncinatum.]» (en alemany). Arch Mikrobiol, 24, 2, 1956, pàg. 147–62. PMID: 13327992.