Caratac (llatíCaratacus, britònic * Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lèsCaradog; bretóKaradeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.[1]
Fill de Cunobel·lí, va fer la guerra als romans que el van atacar però llavors va traslladar les operacions al territori dels ordòvics (ordovices) i va escollir una posició optima per la batalla. El propretor Publi Ostori Escapula se'n va adonar i no es va atrevir a lluitar però els seus oficials li van imposar el combat, i la superior disciplina i armament dels romans van aconseguir la victòria a la batalla de Caer Caradoc.
La dona i les filles del rei van caure en mans dels romans i els seus germans es van rendir. Caratac va buscar la protecció de la reina Cartimandua dels brigants, però aquesta el va entregar als romans que el van portar a Roma l'any 51.
Claudi el va fer desfilar a les celebracions del triomf. Caratac es va dirigir a l'emperador de manera noble i l'emperador el va perdonar, així com a la seva família i amics, però no va tornar a Britànnia i va haver de romandre a Itàlia.
.jpg){kind=small}