El caragol terrestre més gros és el caragol gegant africà (Achatina fulica) de fins a 38 cm de diàmetre i que pot pesar un quilo.
Morfologia
Els caragols tenen la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies. El cap és proveït de quatre tentacles: els inferiors són petits, i els superiors, més llargs; hi porten dos ulls simples a l'extrem.
El terme caragol de terra no té cap significat taxonòmic atès que dins l'ordre dels pulmonats hi ha nombroses famílies que inclouen tant caragols de terra, d'aigua dolça com llimacs.
A Catalunya, Mallorca i al País Valencià hi ha una gran tradició gastronòmica al voltant dels caragols de terra. Les espècies més recol·lectades i criades són:
Iberus gualterianus alonensis: Vaqueta, vaqueta serrana. El caragol més apreciat en gastronomia al País Valencià i a les Terres de l'Ebre.
El caragol en la cultura popular catalana
El caragol és sovint el protagonista d'algunes cançons tradicionals per a la mainada en tot el territori català, especialment la cançó Caragol treu banya, que canten els nens quan troben un caragol i volen fer-li treure la banya.
«
Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger.