Carícies

Infotaula de pel·lículaCarícies
Fitxa
DireccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
GuióVentura Pons i Sala i Sergi Belbel i Coslado Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJesús Escosa Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePere Abadal i Morató Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEls Films de la Rambla Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCarícies Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, cinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0140879 FilmAffinity: 287990 Allocine: 19296 Rottentomatoes: m/caresses Letterboxd: caresses-1998 Allmovie: v160619 TCM: 526998 TMDB.org: 40921 Modifica el valor a Wikidata

Carícies és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons i estrenada el 1997. Basada en «Reigen» («La ronda») d'Arthur Schnitzler, parla de temes com les relacions de parella o de família a través de personatges que s'enfronten a sentiments intensos que no aconsegueixen materialitzar-se en carícies.

Argument

Barcelona serveix d'escenari dels onze diàlegs i discussions en els quals els successius personatges descobreixen episodis de les seves vides, les seves pors, desitjos i frustracions. Comença amb la violenta baralla d'un matrimoni. A continuació la dona es troba amb la seva mare que està començant a sentir la senilitat i es posen d'acord que és millor internar-la en una residència d'avis. Allà li explica la seva companya d'habitació lesbiana com es va quedar embarassada sent jove. Després la companya visitarà el seu germà que és un sense llar pertorbat que l'odia per haver-se embolicat amb la seva esposa en el passat. Després de la trobada el captaire és atracat per un jove drogoaddicte. Posteriorment, el noi que viu en l'ombra del seu germà mort parla amb el seu pare amb el qual sembla tenir una estranya relació. Més tard el pare trenca amb la seva amant a l'estació de tren. Ella visitarà el seu pare amb qui no s'entén. I el pare després té una trobada amb el seu jove amant, després de la qual el jove soparà amb la seva mare. Es tanca el cicle quan el veí, el marit de la primera escena ve a demanar-li una mica d'oli i la mare li cura les ferides de la baralla.[1]

Repartiment[2]

Crítica

  • Té una bellesa estàtica de cinema experimental"[3]
  • "11 històries d'amor, desamor i simple afecte. Tan irregular com vibrant, tan inaudita com vivificadora[4]

Referències

  1. «Caresses, overview» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 4 novembre 2022].
  2. «Caresses, cast» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 4 novembre 2022].
  3. Weinrichter, Antonio Cinemanía.
  4. Martínez, Luis El País.

Enllaços externs