La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.
Agrupa ocells de mida petita a mitjana (12 a 40 cm), que presenten una ampla distribució i acostumen a tindre un bec de mida petita, més curt que el cap i inflat de l'extrem.
No presenten dimorfisme sexual i ambdós sexes s'encarreguen de la incubació.
Taxonomia
A partir de l'any 2024, hi ha hagut un canvi important dins del gènere Charadrius. Anàlisi filogenètics revelen que un gran clade (23 espècies) de corriols atribuïts clàssicament a Charadrius tenen més relació amb en gènere Anarhynchus (dos Remedios et al. 2015[1] Eaton et al. 2021). Així doncs el gènere Anarhynchus ha deixat de ser monotípic.
Aquesta família ha estat classificada en 11 gèneres amb 69 espècies:[2]
- Subfamília dels pluvialins (Pluvialinae), amb un gènere i 4 espècies.
- Pluvialis, amb 4 espècies: daurades i pigres.
- Subfamília dels caradrins (Charadriinae), amb 5 gèneres i 15 espècies.
- Subfamília dels vanèl·lids (Vanellidae), amb 5 gèneres i 50 espècies.
Referències
- ↑ Dos Remedios, Natalie; Lee, Patricia L.M.; Burke, Terry; Székely, Tamás; Küpper, Clemens «North or south? Phylogenetic and biogeographic origins of a globally distributed avian clade» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 89, 8-2015, pàg. 151–159. DOI: 10.1016/j.ympev.2015.04.010 [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Plovers and Lapwings (Charadriidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.charad1.01.
Bibliografia
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
.jpg)
