Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Mitjançat el Reial Decret de 3 d'abril de 1711 es disposa que hi hagi al regne d'Aragó un comandant general, al càrrec del qual estava el govern militar, polític, econòmic i governatiu. Aquest comandant general del regne d'Aragó passa a anomenar-se capità general del regne d'Aragó a partir de 1722, Lucas de Spínola y Spínola serà el primer que és anomenat així en els reials decrets de 28 d'agost i cèdula de 10 de novembre, que el nomenen per al càrrec. Des de llavors, la denominació comandant general es reserva només per als nomenaments de caràcter interí, que es feien únicament en cas d'absència, malaltia o mort del capità general. I en 1800 s'estableix, ja amb caràcter permanent, un segon cap o comandant militar per suplir les absències del titular, designant-se para això al mariscal de camp Francisco de Eguía y López de Letona, governador de la plaça de Jaca.[5]
El capità o comandant general ve a assumir funcions similars dels virreis de l'època austríaca. Són primordials les de caràcter militar com a cap superior de les forces armades, amb jurisdicció sobre els governadors militars dels partits. Però la seva autoritat s'estén a tots els ordres de l'administració territorial: exerceix el comandament polític; en l'econòmic, presideix la Junta o Tribunal de l'Erari; i és president nat de la Reial Audiència.
Des de 1835, el capità general a Aragó va veure les seves competències a les pròpiament militars, organitzant-se a finalitats del segle xix les regions militars, que agrupen diverses províncies, i passant a ser, doncs, el capità general de la regió. Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a Saragossa. La V Regió Militar comprenia únicament les tres províncies aragoneses, fins que en la reforma de 1944 se li va agregar les Sòria i Guadalajara.[6] En 1986 el càrrec de capità general d'Aragó va desaparèixer quan la V Regió Militar (Aragó) i IV Regió Militar (Catalunya) foren integrades en la nova Regió Militar Pirinenca Oriental, amb comandament i Caserna General a Barcelona. En 1997 ambdues regions es van integrar juntament amb l'antiga VI Regió Militar en la nova Regió Militar Pirinenca, amb Comandament i Caserna General a Barcelona. En 2002. però, l'Exèrcit espanyol es va estructurar en unitats tàctiques i no pas en regions militars.
1809 (des)-1810 (ago): Francisco Casimiro Marcó del Pont y Méndez (comandant general d'Aragó, per nomenament de la Junta d'Aragó en conflicte amb Bassecourt i O'Donnell)
↑Didier Ozanam. Los capitanes y comandantes generales de provincias en la España del siglo XVIII, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, Córdoba 2008.
↑Varios Autores. La Capitanía General de Aragón 1711-2011, Ministerio de Defensa, Madrid 2011, pp. 193-211.
