Per Ordre Reial del 17 de juliol del 1784 es va crear la Intendència de Manila per les causes d'exèrcit i real hisenda, sent nomenat intendent en comissió l'oïdor de l'Audiència de Manila, Ciriaco González Carbajal, havent d'utilitzar la Reial Ordenança d'Intendents del 1782 per al Riu de la Plata. A proposta de Carbajal, van ser creades el 24 de novembre del 1786, 4 intendències més a les Filipines unides als seus respectius corregidors, les quals eren: Ilocos, Camarines, Iloilo i Cebú, però aquestes intendències van ser suprimides per Reial Ordre del 20 de novembre de 1787.[2] Un mes abans, el 23 d'octubre la Intendència de Manila va ser unida a la capitania general. Va ser novament separada per Reial Ordre del 25 de febrer del 1819, reunida el 14 de setembre del 1924, separada el 27 d'octubre del 1929, reunida a finals del 1842.[3]
Lloc de desembarc de Magallahes a Umatac BayFort de Santiago, entrada.
Fins a l'any 1822, els capitans generals eren civils, però a partir d'aquest any van ser sempre militars. Durant tota la segona meitat del segle xix, es van establir els governs i comandàncies militars, molt nombrosos donat l'elevat nombre d'illes i l'extensió del districte. Després de llargues etapes d'insurrecció de la població local i la guerra amb els Estats Units, el domini espanyol a les Filipines va cessar el 1898.
El període 1834 - 1874 va representar a les Filipines una etapa d'autèntics canvis, arribant a superar el seu retard respecte a Hispanoamèrica.
A partir del 1868 es fa sentir la influència liberal i els filipins se senten marginats al no poder mantenir els seus representants en les Corts de Cadis, assolits en la Constitució de 1812.
La Constitució Espanyola de 1812, anterior en un segle a la Commonwealth de la Gran Bretanya, possibilitava la integració de la Capitania General de les Filipines: a l'Àsia, les illes Filipines, i les que depenen del seu govern.[4]
«
"El 1812, i recolzant-se en la nova Constitució, criolls i mestissos van sol·licitar canvis en els òrgans de govern, una igualtat de drets amb els peninsulars per a l'exercici de càrrecs públics; van lluitar per unes noves directrius econòmiques, aconseguint la supressió de la Reial Companyia de les Filipines, i, el 1815, la supressió de la Nau d'Acapulco que havia estat l'eix del monopoli comercial. "[5]
»
Divisió territorial
Carta de "Bachiller" amb totes les possessions d'Espanya a ultramar i illes adjacents 1858, Fragment.
Cap a mitjan segle xviii existien 24 províncies, de les quals 19 eren alcaldies majors i 5 corregimients:[6]
Una expedició espanyola va ser enviada des de les Filipines per conquerir Taiwan (illa Formosa) al comandament d'Antonio Carreño Valdés. Van desembarcar al nord de l'illa (al sud es trobaven assentats els holandesos des del 1625) el 7 de maig del 1626. Es va fundar el port de La Santíssima Trinitat (actualment Keelung) defensat per un fort anomenat de Sant Salvador. Poc després es va fundar un nou assentament a la localitat de Tamsui on es va edificar un altre fort anomenat Sant Domènec.
Espanyols i holandesos es van enfrontar reiteradament a Taiwan, el debilitament de la presència espanyola va fer que abandonessin Tamsui el 1638, mentre que el 1642, un flota holandesa va conquistar La Santíssima Trinitat i va expulsar els espanyols de Taiwan.[7]
Organització eclesiàstica
El 6 de febrer del 1579 va ser erigida la Diòcesi de Manila com sufragània de l'Arquebisbat de Mèxic. El 14 d'agost del 1595 va ser elevada a Arquebisbat de Manila, sent els seus sufragànies les tres diòcesis creades aquest dia:
El Reial Governador General de les Filipines dirigí aquesta colònia espanyola fins al seu traspàs als Estats Units d'Amèrica. El governador també posseïa el títol de capità general, un rang militar conferit per les Corts espanyoles. Aquests governants controlar des de l'estratègica posició de Manila a les illes Filipines i a la resta de les Índies Orientals espanyoles des del 1565 el 1821, data en què deixen de formar part del Virregnat de Nova Espanya i passen a constituir una capitania general aïllada fins al 1898, subsistint fins al 1899 amb els arxipèlags de les Carolines, Mariannes i Palaos.
Ètnies filipines
Pobladors autòctons eren els itas[8] desplaçats als llocs més boscosos, els indonesis i els malais. Del tronc malai es van formar les noves ètnies: el mestís i el moro. Població forana eren els xinesos, que monopolitzaven el comerç, els criolls i els espanyols.
Indústria i comerç
El primer mapa de les Filipines l'hi devem a Pascual Enrile y Alcedo i fruit d'aquest treball cartogràfic va ser el començament d'un vast programa d'obres públiques, a fi d'aïllar als comerciants xinesos.
Ensenyament i cultura
El 1849 Narcís Clavería confecciona el primer cens veraç de l'Arxipèlag, obligant a la població a adoptar un únic nom i cognom. Les llistes es van elaborar amb noms geogràfics i cognoms espanyols, aconseguint la castellanització de cognoms.
Manila
Manila, carrer Escolta, 1899
Manila va ser la capital de l'Oceania espanyola. Cap al 1830, perdudes ja les colònies de l'Amèrica continental, i entre elles Mèxic (punt de connexió entre Espanya i el remot arxipèlag filipí), la Metròpoli no restabliria el contacte regular amb l'arxipèlag fins a 1862, data de l'obertura del Canal de Suez. Amb això coincideixen les primeres corrents separatistes filipines.
Presa pels nord-americans el 1898, Manila va seguir mantenint un fort caràcter hispànic durant les dues primeres dècades del segle xx, i progressivament es van desmantellar totes les institucions culturals espanyoles, en particular l'educació escolar i l'oficialitat de l'idioma espanyol.
Idioma espanyol
Nombroses disposicions legislatives imposaren l'idioma espanyol com a únic a les Filipines, tot i que durant la màxima expansió només hi hagué sis mil espanyols a l'illa,[9] i es va encomanar als ordes religiosos el seu ensenyament, provocant el rebuig de la població local, que el veia com la llengua de l'oligarquia, que l'usava per diferenciar-se de la població local.[10]
Es conserven gairebé intactes els noms i cognoms dels habitants de les Filipines, els quals segueixen sent en espanyol, inclosos els dos cognoms (per part de pare i mare) com és de llei en molts països de parla hispana.
↑Biblioteca de legislació ultramarina en forma de diccionari alfabètic. Pàg 621. Compilat per: José María Zamora i Coronado. Editor: Impr. de J. M. Alegria, 1845
↑Constitució Espanyola de 1812, CAPÍTOL I. DEL TERRITORI DE LES ESPANYES, Article 10
↑Memòries històriques i estadístiques de les Filipines i particularment de la gran illa de Luzon. Autor: Rafael Díaz Arenas. Publicat per Impremta del Diari de Manila, 1830
↑Procedent de la paraula "ETIM", que vol dir negre
↑Colán, Dan Munteanu «La situación actual del español en Filipinas» (en castellà). Lingüística española actual, Vol. 28, n.1, 2006, p.76. ISSN: 0210-6345 [Consulta: 9 març 2012].
Cabrero Fernández, Leoncio. "Filipinas y el pacífico español" en Historia de España, Tomo XXXIV, la era isabelina y el sexenio democrático (1834-1874) Espasa Calpe, Madrid 1.981 ISBN 84-239-4982-6 (Tomo 34)
Cavada Méndez Vigo, Agustín. "Historia geográfica, geológica y Estadística de Filipinas". Imprenta Ramirez y Giraudier, Manila, 1876
Montero y Vidal, José. "Historia general de Filipinas, desde el descubrimiento de dichas islas hasta nuestros días". Tres volúmenes, Madrid, 1887 a 1892
Palacios, Genaro. "Proyecto de abastecimiento de aguas a la ciudad de Manila". En Revista de Obras Públicas, Madrid, 1878.
.svg)
.svg)
