És un petit edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó.[1]
La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dues columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. L'edifici està bastant deteriorat i hi manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.[1]
Història
L'anomenat Cementiri Vell, situat vora el torrent de Vallparadís, era originàriament un cementiri militar de l'època de la Guerra del Francès que el 1809 es va utilitzar com a cementiri civil, coincidint amb l'epidèmia de tifus dels anys 1808-1810, que va provocar una gran mortaldat. El 1834 es decideix construir un cementiri municipal just als mateixos terrenys: el 1835 ja s'hi fa el primer enterrament i el 1841 s'hi construeix el primer panteó, el de la família Maurí.[2]
Monument funerari a Jaume Jover i Valentí Alagorda, de Melcior Viñals, l'únic vestigi conservat de l'antic recinte, juntament amb la capella
Aquest cementiri va quedar saturat i el 1926 es va projectar fer-ne un de nou als terrenys de Can Torrella del Mas, que es va inaugurar el 1932 i és l'utilitzat actualment.[1] Al Cementiri Nou s'hi van traslladar algunes edificacions escadusseres del recinte antic, com el panteó Alegre de Sagrera, en forma de temple clàssic, amb columnes i frontó.
El Cementiri Vell ser enderrocat i clausurat definitivament el 1964 i només en van quedar dos vestigis: la capella i un monument funerari, que s'aixequen a la plaça de Joan Miró, a l'antic solar del cementiri, on es va construir també un casal d'avis.[3]
↑ 1,01,11,2«Capella del Cementiri Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 juliol 2015].
,_VIII.jpg)
,_VI.jpg)
