Una cançó dictada és una composició musical típica de Catalunya de caràcter oral i narratiu, que se solia compondre per commemorar un fet rellevant.[1]
Generalment, aquest tipus de cançó fa referència explícita al fet que sigui dictada, amb una fórmula del tipus: "una cançó vull cantar / no fa molt que s'és dictada". Narra fets de rellevància local o personal, com crims o desenganys amorosos. Sol incloure referències a individus o llocs concrets (cases, accidents geogràfics, etc.) que serien coneguts pel públic local. A més a més de recordar esdeveniments, sovint es componia i es difonia amb l'objectiu d'avergonyir les persones que hi són esmentades i retreure-les alguna suposada ofensa.[1]
Hi havia persones avesades a compondre aquest tipus de cançó que rebien el nom de dictador. Sovint componien per encàrrec i rebien una compensació pel seu servei. A vegades també feien de nou la tonada, i a vegades se servien d'una melodia existent.[1] La Cançó del Castellet d'Avinyonet, un exemple d'aquest tipus de cançó, fa referència a la figura del dictador:
| «
|
En l'any mil vuit-cents i cinc
s'ha dictat una cançó
si acàs hi ha cap errada
la culpa té el dictador.[2]
|
»
|
|
|
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Soler i Amigó, Joan (Dir.). Tradicionari &. Música, dansa i teatre popular.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 22-23.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'arxiu de l'obra del cançoner popular de Catalunya. Fascicle II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 666. ISBN 84-7826-569-4.
