Cantaclaro és una pel·lícula dramàtica mexicana de 1946 dirigida per Julio Bracho i protagonitzada per Esther Fernández, Antonio Badú i Alberto Galán.[1] La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de 1934 de Rómulo Gallegos.[2] L'escenografia de la pel·lícula va ser dissenyada pel director d'art Jesús Bracho.[1]
Argument
Florentino «Cantaclaro» (Antonio Badú), després de salvar les terres de la seva família, es va al pla a aprendre més cançons per a cantar. Allí s'enamora de Rosángela (Esther Fernández), una jove envoltada de molts secrets.
Repartiment
Producció
La pel·lícula va ser part d'una sèrie d'adaptacions cinematogràfiques de les novel·les de Rómulo Gallegos després de l'èxit de Doña Bárbara (1943).[2]
Cantaclaro va començar a filmar-se al juny de 1945, després que Julio Bracho va realitzar El monje blanco. Va figurar com a productor executiu un enviat estatunidenc de la 20th Century Fox, Francis Alstock, promès d'Esther Fernández, qui va actuar a la pel·lícula. Va tenir locacions a Veracruz.[3]
Recepció
A Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano, Jesús Ibarra recull que en el moment de l'estrena de la pel·lícula, «la crítica va dividir les seves opinions i al públic no li va agradar», afirmant que «malgrat el llenguatge bell i fluid, els diàlegs resultaven llargs i la pel·lícula una miqueta avorrida»,[3] amb Global Mexican Cinema: Its Golden Age citant que «alguns crítics contemporanis generalment han etiquetat a Cantaclaro, juntament amb la majoria o totes les pel·lícules [adaptades de novel·les] de Gallegos, com a 'mediocres'».[4] Tanmateix, Ibarra també va afirmar que amb la pel·lícula «va succeir el mateix que amb El monje blanco; Bracho feia un cinema d'art, no apte per al públic mexicà en general», arribant a argumentar, que la pel·lícula va guanyar menys premis Ariel que Enamorada d'Emilio Fernández, que la pel·lícula de Bracho era «molt més meritòria de ser guardonada» que la de Fernández.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano. UNAM.
- ↑ 2,0 2,1 Latin American Melodrama: Passion, Pathos, and Entertainment. University of Illinois Press.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano. UNAM, p. 126-127.
- ↑ Ricalde, Maricruz. Global Mexican Cinema: Its Golden Age. Bloomsbury Publishing.
Enllaços externs
