La lletra, o les paraules, escrites en català, celebren els paisatges del Vallespir, regió històrica i natural de l'Est dels Pirineus: El massís del Canigó, el riu Tec i la «terra catalana», «terra d'alegria i terra de pau». L'aire és, segons Deodat de Severac, «d'una simplicitat coral molt gran», cosa que li permet de ser tocada i cantada ràpidament per les cobles d'aficionats. S'inspira en temes tradicionals catalans.
