En anatomia humana, el canell[1] o la monyica[2] o govanella,[3] és la connexió flexible i estreta que uneix els segments tercer i quart del membre superior, és a dir, l'avantbraç i la mà. Bàsicament, el canell és una doble filera de petits ossos curts anomenats carpians que s'entreteixeixen per formar una connexió mòbil.
En la llengua popular canell també designa la part del braç compresa entre l'avantbraç i la mà.
Les superfícies òssies són, per dalt, el radi, i per baix, els escafoides, el semilunar i el piramidal. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una condílea morfològica i funcional.
Articulació externa de la cambra distal del canell
Les superfícies òssies són, per dalt, l'escafoide, i per baix, el trapezi i el trapezoide. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una doble artrodia morfològica i una condílea funcional.
Articulació interna de la cambra distal del canell
Les superfícies òssies són, per dalt, l'escafoide, el semilunar, piramidal i pisiforme (ESPP), per sota en la segona filera: Trapezi, trapezoide, l'os Gran i el ganxut (TTGG]. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una condílea morfològica i funcional.
Estructura de l'articulació
Ossos del canell, placa de Anatomy of the Human Body , 1918.
La superfície articular del radi i la superfície inferior del disc articular formen una superfície concava transversalment el·líptica, la cavitat receptora.
Les superfícies articulars superiors de l'escafoide, semilunar i piramidal formen una superfície convexa llisa, el còndil, que és acollit per la superfície còncava.
La membrana sinovial limita amb la superfície interna d'aquests lligaments i s'estén des del marge de l'extrem inferior del radi i el disc articular fins als marges de les superfícies articulars dels ossos carpians. És laxa i presenta molts plecs, especialment al revers.
