De planta rectangular, ré planta baixa i pis, i està coberta per una teulada a doble vessant en teula àrab. A la part esquerra té un cos annex, amb coberta a una sola vessant.[1]
A la planta baixa el més testacable és la porta d'entrada de reminiscència medieval, amb impostes que ajuden a la llinda de pedra a salvar la llum, a més té brancals de pedra. La porta que hi ha a la seva esquerra és en arc escarsser. Només té una finestra a la part dreta de forma quadrangular.[1]
Al pis cal destacar la finestra central: d'estil medieval i amb llinda, brancals i ampit de pedra, a més a la seva part superior hi ha dues obertures en forma pentagonal. A banda i banda hi ha una finestra, la de l'esquerra amb llinda i brancals de pedra.[1]
Façana realitzada amb maçoneria en el seu origen, i en maó, posteriorment, quan s'hi han fet reformes i ampliacions. A més té algunes parts arrebossades toscament.[1]
Història
Aquesta masoveria pertany al patrimoni Viader que estava unit al patrimoni Cambrerol fins a la mort de Joan Cambrerol que ho va dividir entre les seves nebodes.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Can Molins». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 agost 2017].
