Can Llança (Sarrià)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Llança
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Sarrià, 12 i Major de Sarrià, 114 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 01″ N, 2° 07′ 18″ E / 41.40015°N,2.12154°E / 41.40015; 2.12154
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30376 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2419 Modifica el valor a Wikidata

Can Llança[1] (també escrit Llanza o Llansà), conegut també com a Can Feu o Ca n'Estrada,[2] és un edifici situat al xamfrà de la plaça de Sarrià i el carrer Major de Sarrià de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[3]

Història

En el seu testament del 1752, Josep Feu i Pedralbes nomenà hereu universal el seu besnet Josep Antoni de Llança i Feu, fill primogènit de la seva neta Maria Antònia Feu i Ravella i de Martí de Llança i Palau.[4][5] Aquest fou succeït pel seu primogènit Joaquim de Llança i de Bell·lloc (també escrit Belloch), que el 1846 amplià la finca amb diverses adquisicions.[5]

Va morir sense fills el 1859, essent succeït per la seva germana germana Lluïsa,[6] que el 1863 demanà permís per a fer-hi obertures.[7] Aquesta morí soltera el 1868 i nomenà hereu el seu parent Eduard de Llança i Vila (†1874), de la branca de Can Coll (Lliçà de Vall).[6][5] El succeí el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918),[8][9] que el 1890 demanà permís per a transformar-hi una finestra en porta.[10] El 1920, el seu fill Ignasi de Llança i Montoliu[6] va demanar permís per a convertir una porta en finestra i pintar la façana.[11]

El 1936, la casa va ser adquirida per Josep Estrada Campañà (†1961)[12] i la seva esposa Engràcia Vilalta Joanet per 250.000 pessetes.[13] Propietari d'un negoci de taxis,[14] tenia el garatge a la part del darrere, al carrer de l'Avió Plus Ultra, 3-5.[15]

Descripció

És un gran casal de pedra treballada, distribuït en tres cossos units fent xamfrà. Té planta baixa i dos pisos. A la part que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià hi ha un cos afegit més alt, amb una galeria d'arcs i porxada, de construcció més recent.[3]

Entre les obertures de la façana, totes amb marc de pedra, destaquen cinc balcons. A la llinda, damunt el portal, s'hi pot veure un escut de pedra. Les façanes estan decorades amb esgrafiats que formen dibuixos geomètrics i un rellotge de sol amb data de 1789.[3]

Entre les botigues existents destaca la pastisseria Foix, negoci regentat per la familia del poeta Josep Vicent Foix,[3] i catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).[16]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Mestre, Jesús «La plaça de Sarrià». El Jardí, 29-09-2018.
  2. ↑ de Oleza i Roncal, 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Casa Llansà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ Navarro i Molleví, 1993, p. 91-92, 307.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 AHPB, notari Josep Umbert, manual 1.381/17, f. 1007-1087, 08-11-1872. Inventari post mortem dels béns de Joaquim de Llança i de Belloch.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Navarro i Molleví, 1993, p. 92, 305.
  7. ↑ «Permís a Lluïsa de Llança per fer obres. "Dª Luisa de Llanzá solicitando permiso para reformar oberturas en su casa en la plaza del pueblo"». Obres particulars 1863/0073. AMDSG, 22-10-1863.
  8. ↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  9. ↑ La Veu de Catalunya, 17-10-1918, p. 2. 
  10. ↑ «Plaça de la Constitució 11 (actualment Plaça de Sarrià 12). Carles de Llansà. "D. Carlos de Llanzá solicitando permiso para transformar una abertura en su casa en la plaza de la Constitución"». Obres particulars 1890/0041. AMDSG, 21-10-1890.
  11. ↑ «Plaça de Prat de la Riba 10. Ignasi de Llança. "Permiso a Don Ignacio de Llanza para convertir puerta en ventana y pintar fachada casa nº 10 Plaza Prat de la Riba"». Obres particulars. AMDSG, 14-12-1920.
  12. ↑ El Noticiero Universal, 25-11-1961, p. 4. 
  13. ↑ Martínez, Virxinia «Una vivienda pionera en instalar ducha». El Periódico de Catalunya, 04-03-2014.
  14. ↑ «Palacio de Justicia. Acusación de los tribunales populares. Tribunal número 1». El Diluvio, 21-03-1937, pàg. 6.
  15. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 63, 579, 1089. 
  16. ↑ «Foix de Sarrià (2)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Llança