Can Gusi és una antiga fàbrica tèxil de Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és ocupada per l'Asil Roca i Pi, una institució fundada com a llegat per Vicenç de Roca i Pi per a l'atenció de pobres i malalts.[2]
Història
Can Gusi
El 1899, la societat Fills de Miquel Gusi va demanar el permís d'obres per a la construcció de la fàbrica, projectada per l'enginyer Josep Albert Barret i Moner (Barcelona, 1865-1918) i dedicada a la fabricació de teixits per a usos litúrgics.[1][3]
Pel llegat de Vicenç de Roca i Pi (1780-1852), baró de Marmellar, es constituí una institució benèfica amb les rendes de les seves propietats per als pobres de Badalona, administrades pel rector i vicari de Santa Maria, amic del difunt.[3] El 1912, havent tancat la fàbrica, va ser llogada pel Llegat Roca i Pi per a dedicar-la a asil d'ancians. La reforma fou probablement obra de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga (1875-1958), que transformà les naus en dormitoris i menjador, les antigues oficines en capella, i la xemeneia en el pedestal d'un bust de Roca i Pi.[3]
Descripció
El recinte era originàriament una fàbrica de teixits, com s'evidencia en les tres naus paral·leles de maó vist, amb coberta a dues vessants, en l'ordenació general i en el que resta de la xemeneia, convertida en monument commemoratiu amb un bust de Vicenç de Roca i Pi. L'adaptació va consistir simplement a compartimentar els interiors de les naus i afegir-hi construccions accessòries.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2«Asil Roca i Pi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Asil Roca i Pi (Can Gusi)». Pla Especial de Protecció del Patrimoni, fitxa F-3. Ajuntament de Badalona.
«Can Gusi (Asil Roca Pi)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
.jpg)
