És una casa d'estiueig unifamiliar exempta de planta baixa, pis i golfes. Al darrere de la casa hi ha un pati. Presenta un mur exterior a mitja alçada amb una reixa que envolta la perifèria de l'edifici. La teulada és a dues aigües amb les vessants força inclinades. Presenta uns amplis voladissos amb mènsules de fusta.[1]
Les finestres de la planta baixa i el pis són rectangulars, mentre que les finestres de les golfes presenten unes finestres d'arc rodó. Les finestres de la façana principal presenten un ampit.[1]
Avui dia la casa ha estat restaurada i presenta unes portes i finestres de fusta nova així com una coloració exterior rosa pàl·lid.[1]
Història
La urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap a finals del segle xix principis del segle xx. En aquest sector van començar a edificar-se les torres dels estiuejants barcelonins que venien a passar les vacances. La major part d'aquestes cases van ser construïdes durant la segona dècada del segle xx, i en elles es fa palès de l'estil noucentista. La major part d'aquestes construccions van ser projectades per l'arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella. D'ell són les construccions de Can Boccato (del 1912).[1]
↑ 1,01,11,21,3«Can Boccato». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2016].
.jpg)
