Una pàgina del Llibre Vermell de Montserrat amb l'himne Mariam matrem virginem.
Un cançoner medieval és un llibre manuscrit o publicat durant l'edat mitjana que conté una col·lecció de poemes i cançons de trobadors o trobers, que generalment amb anotacions sobre la polifonia o monofonia. Abans del 1420 els cançoners medievals incorporaven la música sagrada i secular al mateix lloc, amb l'excepció del treball de Guillaume de Machaut. A partir del 1420 la música secular i la sagrada s'ofereix de manera separada, amb grans llibres per als cors que cantaven música sagrada, i petits cançoners per un ús més privat de les classes benestants. Els primers cançoners es van compilar primerament a la Catalunya Nord, actual França, però també a Itàlia, Alemanya i la península Ibèrica.[1]
El petrarquisme
Els cançoners són florilegis poètics que no s'han de confondre amb els anomenats cançoners "petrarquistes", els quals reflecteixen un tipus d'estructura diferent, emanada del corrent poètic del renaixement anomenat petrarquisme. Aquests cançoners medievals reflectien els gustos estètics dels col·leccionistes que els formaven generalment amb plecs solts o amb poemes copiats en net per la seva pròpia mà o per la d'un altre des d'altres cançoners, de llibres impresos o manuscrits o d'obres que posseïen els mateixos autors dels poemes o col·leccionistes. Algunes d'aquestes col·leccions van arribar a ser divulgades per la impremta, però d'altres s'han conservat en còpies manuscrites.
Classes de cançoners
Els cançoners podien centrar-se en un gènere literari concret, en un autor o en una temàtica determinada. De vegades, fins i tot, reflectien la producció d'un cercle poètic concret, d'una escola o corrent estètic o d'una ciutat. Alguns inclouen la transcripció de la partitura musical que solia acompanyar les cançons, altres no. Sigui com sigui, són fonts molt importants per conèixer no només la lírica cortesana d'aquests segles, sinó també la popular, ja que en ells es consignaven moltes vegades les cançons o romanços que constituïen la cultura vulgar, que forma el teló de fons de les grans creacions literàries de l'època. Constitueixen igualment una rica font d'informació històrica i social. Els cançoners es coneixen habitualment pel nom del seu confeccionador o posseïdor, o pel nom de la biblioteca que els conserva. L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya fou una institució catalana que vetllava per recollir de manera exhaustiva la música popular catalana, entre la que destaquen els cançoners medievals.
↑Sigle dei principali manoscritti Da Jaume Massó Torrents, Repertori de l'antiga literatura catalana. La poesia, vol. I [e unico], Barcelona, Aplha, 1932, con alcune modifiche di Jordi Parramon i Blasco, Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, P.A.M., 1992, e alcune correzioni e aggiornamenti rispetto a entrambi.
