Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, la collada de Sàlzer i l'església de Sant Just d'Odèn. Des d'aquesta església surt, en direcció NE, un corriol que s'enfila pel coll del Barrer i enllaça amb el camí que vé del poble de la Valldan, supera el Passiró, segueix el vessant dret de la rasa del Sàlzer i arriba a la Serra Seca fins a Cambrils. En aquests darrers sectors (entre el Passiró i la Serra Seca) és on hi ha els trams més ben conservats. En aquest tram el camí s'adapta a la roca gairebé nua. Un petit mur, situat al costat exterior, permet l'anivellament de la via, que a tot arreu té una amplada que fa possible que passi una persona i un animal de bast sense dificultat.[1]
L'empedrat segurament ha estat refet nombroses vegades. Les pedres que el formen són de tres tipus: un de formes i mides més desiguals, un altre de mida petita però més regular i un tercer de mides grans i disposades de manera regular.[1]
En l'acta de consagració de l'església de Cambrils (1051) s'esmenta, com una afrontació d'aquesta parròquia, l'estrada pública que anava a Oliana ("ipsa strata publica que ad oliana vadit"). És possible que aquesta "estrada" sigui la mateixa que s'esmenta en un documenta de l'any 1034, relacionat amb el castell de la Valldan, però no és segur. També cal tenir en compte que aquesta via podia ser un pas alternatiu important per a anar, venint del S, cap a Alinyà, la Vansa i el pla de Sant Tirs o, fins i tot, la Seu d'Urgell.[1]
Encara a començaments del segle XX aquesta via d'Oliana a Cambrils era molt utilitzada.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Camí de Cambrils a Oliana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2015].
