Els 100 metres braça és una prova del Campionat de Catalunya de natació que es realitza des de la temporada 1947 en categoria masculina i 1926 en categoria femenina, organitzada per la Federació Catalana de Natació (FCN).[1] Històricament era la prova més ràpida de la modalitat de la braça, fins l'aparició en el calendari dels 50 metres braça.
Les primeres proves de braça del Campionat de Catalunya en categoria masculina foren els 200 i els 400 metres braça. En categoria femenina, en canvi, la primera prova disputada va ser els 100 metres, que es disputà entre 1926 i 1931. Es van disputar quatre edicions i les vencedores foren Maria Lluïsa Vigo i Carme Soriano i Tresserra, ambdues del CN Barcelona, guanyant dos títols cadascuna. L'any següent, les noies van començar a competir en els 200 metres braça i no es tornà a competir en les 100 braça fins a l'any 1947, aquest cop en categoria masculina i victòria de Francesc Andreu del Natació Barcelona. Entre 1953 i 1966 deixà de disputar-se novament, amb l'excepció de l'any 1960, que va veure el triomf de Guillem Alsina i Soto i Maria Teresa Viñals, tots dos del CNB. No fou fins a l'any 1967 quan la prova tornà al calendari de la competició de forma definitiva. Josep Duran i Noguera, del Sabadell, guanyà en homes i Maria Teresa Salvà Valls, també del Sabadell, en dones.[2][3]
Fins a l'any 2023, Jessica Vall i Montero és la nedadora amb més triomfs a la prova amb 9 campionats, seguida de Javiera Salcedo i Ana de la Hera Canta, ambdues amb 5 campionats. En categoria masculina el molinenc Francesc Pardo Brucart guanyà el campionat en 6 ocasions, seguit del vigatà Marc Capdevila Pons amb 5.