Addicionalment pot rebre els noms de camots, escrofulària de ca, escrofulària marina i escrofulària ramosíssima.[1]
Descripció
Planta subarbustiva perenne i caducifòlia d'una altura entre 20 i 50 cm, extremadament ramificada a la base, amb tiges molt allargades, simples o dividides en branques primes i llargues, llenyoses, cilíndriques i glabres. Les fulles són linears, subpinnades o lleugerament dentades, d'una llargària entre 0,5 i 3 cm, apareixen a finals de l'hivern i cauen a finals de la primavera. Les flors són rogenques amb la corol·la molt petita i s'agrupen en inflorescències en raïm, força llargues, entre 20 i 30 cm, amb pedicels amb una o dues flors. El fruit és una càpsula.[5][6]
Taxonomia
Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1807, com una espècie i amb el nom de Scrophularia ramosissima, a l'obra Flora Gallica , seu enumeratio plantarum in Gallia spontè nascentium del botànic francès Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps (1774-1849).[7] Posteriorment, l'any 1894, els botànics Gaston Bonnier (1853-1922) i Georges de Layens (1834-1897) la van publicar com a subespècie a la seva obra Tableaux Synoptiques des Plantes Vasculaires de la Flore de la France.[8][9]
↑«Scrophularia canina L.». Herbari virtual del Mediterrani occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 abril 2022].
↑Bolòs, Oriol de; Vigo i Bonada, Josep; Masalles i Saumell, Ramon M.; Ninot i Sugrañes, Josep M. Flora manual dels països catalans. 2a ed. Barcelona: Portic, 1993. ISBN 978-84-7306-400-2.