Són cama-secs micorrízics i pioners,[1][2] per la qual cosa els trobarem creixent en marges de clarianes i de camins, com també en boscos oberts i joves o camins poc transitats. També en dunes arbrades.
Són bolets força corrents en els nostres boscos. El grup és constituït per un nombre d’espècies molt reduït i totes pertanyen al gènere Laccaria.
Són de superfície seca, mai viscosa, làmines rosades o morades, separades i adnates, mai decurrents.
Per a una correcta identificació, cal tractar amb material molt fresc i ben conservat després de la recol·lecció (capsetes de plàstic). Un caràcter a definir és l’olor i el color del toment adherit al peu.[1][2]
↑ 1,01,11,2Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
↑ 2,02,12,2Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.