El Camí de Cavalls és una antiga ruta que voreja completament l'illa de Menorca, la funció del qual era la defensa i el control de l'illa. Va caure en desús i des dels anys 1980 un moviment popular va actuar per la seva reobertura completa i de la seva restauració. Des del 2010 va ser reobert com a sender per a vianants lents i cavalls i el 2012 va ser reconegut com a sender de gran recorregut GR-223.[1]
Història
Es creu que alguns trams podrien estar creats des del segle xiv,[2] sol atribuir-se als francesos durant la seva ocupació menorquina (1756-1763). Presumiblement, aquest camí es va construir amb una funció eminentment militar, per facilitar la vigilància de la costa, unir les diferents torres de guaita,[3] i agrupar les tropes en cas d'un desembarcament enemic.[4]
Al pròleg del guia J. Gomila escriu: «El Camí de Cavalls no és, només, un camí fet de la suma de viaranys o caminets, que dona la volta a l'illa, sinó un patrimoni col·lectiu que forma part de la nostra identitat».[4] Aquesta frase il·lustra el sentiment dels menorquins envers el Camí, un itinerari que permet gaudir de la varietat paisatgística i dels elements etnològics de l'illa i observar el contrast entre zones urbanitzades i verges.[1]
A la fi de la dècada de 1980 es va iniciar una campanya popular per a la defensa del Camí de Cavalls pels seus valors patrimonials, històrics i paisatgístics, que duria a l'obertura de l'expedient per a declarar-lo Bé d'interès cultural. L'ús del camí ha generat conflicte entre els propietaris i els caminaires, car molts trams passen per propietat privada i no sempre reconeixen el dret d'accés a les seves finques.[5] El 21 de desembre de l'any 2000 el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei del Camí de Cavalls, que ho considera com «una realitat històrica i cultural del poble de Menorca» i té com a objectiu «establir un pas públic, establert sobre el traçat original del Camí de Cavalls, amb l'objecte de permetre el seu ús general, lliure i gratuït». Posteriorment, el Pla Especial va establir el seu recorregut i ha possibilitat els convenis i les expropiacions, ja que travessa cent vint finques privades. Des de l'any 2010, després del seu condicionament i marcatge, ja se’n pot gaudir a peu, en bicicleta o a cavall.
Dades tècniques
El Camí de Cavalls té una llargada de 185 km i s'ha dividit en vint etapes. Encara que la seva màxima alçada sigui només de 125 metres, el desnivell acumulat arriba als quatre mil. En tractar-se d'un recorregut circular es pot començar a qualsevol punt, però el km. 0 està situat a la Culàrsega del Port de Maó d'on surt l'etapa 1. S'ha homologat com a GR 223 i està senyalitzat amb estaques quadrades cada 50- 100 metres i panells informatius al començament de les etapes.[6] Les més de 100 barreres que s'han de travessar són un reflex que, activitats tradicionals com la ramaderia, segueixen en actiu als voltants del camí.