Els calets (llatí: Caleti, grec καλετοι) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que vivia al nord del Sena.[1] Estrabó els situa al nord del Sena a la boca del riu, i diu que era freqüent passar pel seu territori per anar a Britànnia. La seva capital fou Iulio Bona (avui Lillebonne). El territori és probablement l'actual pays de Caux i aquest nom comarcal seria una derivació de Calets. Els seus veïns eren el veliocasses o veliocasses també esmentats per Juli Cèsar.
El 57 aC Cèsar diu que tenien deu mil guerrers. El 52 aC es van unir a Vercingetorix i van intentar fer aixecar el setge d'Alèsia, però foren rebutjats. El 51 aC es van unir als bel·lòvacs i van intentar resistir a Cèsar.
Etimologia
L'etnònim Caleti es basa en el radical gal calet-, caleto-, amb el significat de « dur ».[2][3][4][5] Aquesta arrel es perpetua en britònic dins el bretó kalet / kaled « dur » i el gal·les caled « dur » (cf. Caledfwlch, nom originari gal·lès de l'espasa mitològica Excàlibur), i és aparentment a l'arrel germànica hard «dur».[6]
S'ha proposat la mateixa explicació per al topònim actual Calais, que dona nom al Pas de Calais.[7]
Referències
- ↑ Michel de Boüard, Histoire de la Normandie, Privat, Toulouse, 2001, p. 43-54. ISBN 2708917072
- ↑ Georges Dottin, La Langue gauloise. Grammaire, textes et glossaire, Paris, Klincksieck, 1918, p. 239
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2008, pp.97-98, ISBN 9782877722377
- ↑ Joshua Whatmough, The Dialects of Ancient Gaul, Harvard, Harvard university Press, pp. 599-600, ISBN 0674202805
- ↑ «Calètes - 649» (en francès). arbre-celtique.com. L'encyclopédie - L'Arbre Celtique, 1999. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ Xavier Delamarre, op. cit
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance, 2003, p. 97
