El calendari hindú utilitzat des de temps antics, ha experimentat nombrosos canvis en el procés de regionalització, i actualment hi ha diversos calendaris regionals hindús com també un calendari nacional hindú.
La majoria d'aquests calendaris s'han heretat d'un sistema que es va articular primer en el VedangaJyotisha de Lagadha, adjuntat, ja abans de l'era cristiana, als Vedas, estandarditzat en el Surya Siddhanta i posteriorment reformat, al llarg d'uns mil anys, per astrònoms com Aryabhata, Varahamihira i Bhaskara I. Hi ha diferències i variacions regionals respecte als còmputs dins del que és un calendari lunisolar.
Dia
En el calendari hindú el dia comença amb la sortida del sol i té 5 "propietats" anomenades "angas":
tithi (una de les 30 divisions d'un mes sinòdic), actiu a sol eixent
vaasara o cap de setmana
nakshatra (una de les 27 divisions de l'eclíptica del firmament) en la qual la lluna radica a sol eixent.
yoga (una de les 27 divisions basades en la longitud de l'eclíptica del sol i la lluna) activa a sol eixent
karana (divisions basades en tithis) activa a sol eixent.
Junts s'anomenen panchāngas on pancha significa "cinc" en sànscrit.
Vaasara
Vaasara es refereix als dies de la setmana i té similaritats amb els noms en diverses llengües i cultures:
El terme -vaasara sovint s'abreuja com vaara o vaar en els idionmes derivats del sànscrit. Hi ha moltes variacions regionals d'aquests noms.
Nakshatra
L'eclíptica es divideix en 27 nakshatras, que s'anomenen cases lunars o asterismes.
La computació Nakshatra sembla ja ser ben coneguda en el temps dels Rig Veda.
L'eclíptica està dividida en nakshatras començant a l'est d'un punt de referència de l'estrella Spica anomenada Chitrā en sànscrit.[1][2]
A sota es donen les nakshatras amb les seves regions corresponents segons Basham.[3]
Ashvinī
β i γ Arietis
Bharanī
35, 39, i 41 Arietis
Krittikā
Pleiades
Rohinī
Aldebaran
Mrigashīrsha
λ, φ Orionis
Ārdrā
Betelgeuse
Punarvasu
Castor i Pollux
Pushya
γ, δ i θ Cancri
Āshleshā
δ, γ, ε, η, ρ, i σ Hydrae
Maghā
Regulus
Pūrva Phalgunī
δ i θ Leonis
Uttara Phalgunī
Denebola
Hasta
α fins ε Corvi
Chitrā
Spica
Svātī
Arcturus
Vishākhā
α, β, γ i ι Librae
Anurādhā
β, δ i π Scorpionis
Jyeshtha
α, σ,i τ Scorpionis
Mūla
ε, ζ, η, θ, ι, κ, λ, μ i ν Scorpionis
Pūrva Ashādhā
δ id ε Sagittarii
Uttara Ashādhā
ζ i σ Sagittarii
Shravana
α, β i γ Aquilae
Dhanishthā
α fins δ Delphinus
Shatabhishaj
γ Aquarii
Pūrva Bhādrapada
α i β Pegasi
Uttara Bhādrapada
γ Pegasi i α Andromedae
Revatī
ζ Piscium
Yoga
Es pren l'eclíptica començant a Mesha o Aries. Las parts del yogas s'anomenen:
Vishkumbha
Prīti
Āyushmān
Saubhāgya
Shobhana
Atiganda
Sukarman
Dhriti
Shūla
Ganda
Vriddhi
Dhruva
Vyāghāta
Harshana
Vajra
Siddhi
Vyatīpāta
Varigha
Parigha
Shiva
Siddha
Sādhya
Shubha
Shukla
Brāhma
Māhendra
Vaidhriti
Karana
Un karana és la meitat d'un tithi. Les quatre karanas fixades són:
Quan hi ha Lluna nova després de l'eixida del sol en un dia, es diu que el dia és el primer dia d'un mes lunar i per tant és evident que el final d'un mes lunar coincidirà amb un nou mes. Un mes lunar té de 29 a 30 dies d'acord amb el moviment de la Lluna.
