Per a altres significats, vegeu «Calces».

Les calces^[1] són una peça de vestir ajustada al cos que cobreix de la cintura fins a la part superior dels turmells. A l'origen reservades a la vestimenta masculina, han evolucionat en diversos tipus de pantalons o calçons llargs per a tots dos sexes i són molt habituals en activitats atlètiques. Poden considerar-se el precedent, en la indumentària, dels calçons, els calçotets i les calces.^[2]

En el Renaixement, les calces eren una peça de vestir masculina que cobria de la cintura fins als peus. Habitualment tenia dues peces separades, una per a cada cama, que s'unien mitjançant un cordó passat per orificis o traus que hi havia en totes dues parts.^[3]

Del seu nom han derivat els noms de moltes de les peces emprades per a aquesta part del cos, calçons, calçotets, mitjons, mitges (de mitges calces) o calcer. El equivalent en anglès seria panti.

Una comèdia de Tirso de Molina es diu Don Gil de las calzas verdes.

• A la martingala. Les que tenien una corretja que passava per l'entrecuix i se subjectaven per davant i per darrere.
• A la polonesa. Les de ratlles transversals.
• A la sevillana. Espècie de bragues amples subjectes a la cintura.
• Vermelles. Color de les calces reservat als nobles al segle xiv.
• D'estrep. Les que portaven tires de cuir, sobre les costures exteriors.
• Leotards.
• Italianes. Llistades de dos colors, s'estacaven amb ferrets a la cintura.

• Braccae
• Calçó
• Bragueta

• Leguina, Enrique de. «Glosario de voces de armería por Enrique de Leguina, Barón de la Vega de Hoz». CVC: Cervantes Virtual. [Consulta: 12 febrer 2016].
• Sáez Piñuela, María José «La moda en la Corte de Felipe II». Instituto de Estudio Madrileños (cuadernillo) [Madrid], 1962.
• de Sousa Congosto, Francisco. AKAL. Introducción a la historia de la indumentaria en España. Madrid: Itsmo, 2007. ISBN 978-84-7090-429-5 [Consulta: 4 juny 2015]. 
• Varios Autores. Moda. Historia y estilos. DK Versión española deleatur, S.L., 2013. ISBN 978-1-4093-4180-2. 

Viccionari