El calamansi és omnipresent a la gastronomia filipina, és de gust àcid i s'utilitza en diversos condiments, begudes, plats, marinatges i conserves. També s'utilitza com a ingredient a les cuines de Malàisia i Indonèsia. La melmelada de calamansi s'elabora de la mateixa manera que la melmelada de taronja.
A la gastronomia de les Filipines, el suc s'empra per a marinar i condimentar peixos, aus i carn de porc. També s'utilitza com a ingredient en plats com el sinigang (un brou de carn agre o marisc) i el kinilaw (peix cru marinat en vinagre i/o sucs de cítrics), i molt habitualment com a condiment en plats com el pancit o el lugaw, o en el sawsawan de suc de calamansi, salsa de soia (toyomansi) i salsa de peix (patismansi).[6]
A Filipines és la quarta fruita més conreada, per darrere del plàtan, el mango i la pinya. Es conrea principalment pels seus extractes de suc que s'exporten, principalment, als Estats Units d'Amèrica, Japó, Corea del Sud, Canadà i Hong Kong.[7] Les Filipines exporten entre 160.000 i 190.000 tones de suc de calamansi cada any. Els principals centres de producció són Mimaropa, Luzon Central i la península de Zamboanga.[7] El seu cultiu s'ha estès des de les Filipines pel sud-est asiàtic, l'Índia, Hawaii, les Índies Occidentals i Amèrica Central i del Nord, encara que només a petita escala.
.svg){kind=icon}
.jpg)