Es tracta d'una casa de planta baixa i pis entre paret mitgera al seu costat dret i fent cantonada a l'esquerre. Construïda amb pedra irregular i arrebossada, es cobreix amb teula àrab a dues aigües perpendiculars a la façana. Aquesta se situa al carrer Major i es dignifica per diversos elements que combinen estils diferents en una construcció essencialment popular. Un ràfec d'uns 50 cm ombreja la part superior, a sota hi ha dues finestres que integren motius gòtics i barrocs. El barroquisme també es troba als muntants ,alternança de carreus verticals i horitzontals i a l'arc rebaixat de la porta de la dreta, mentre la de mig punt del centre, ben aparellada, té un caire més popular.[1]
Finestra amb muntants de pedra seca ben tallats i aparellats. La seva disposició, amb carreus rectangulars col·locats verticalment i horitzontalment de forma alternativa, respon a una tipologia clara de caràcter barroc, escaient a l'època de construcció de la casa. Contràriament, l'estil del coronament és gòtic tardà, i s'explica per les pervivències que aquest estil tingué a Catalunya en el temps. Un arc apuntat rebaixat es forma a partir de dos grans carreus esculpits en diagonal. L'intradós de l'arc és trilobat i es decora amb motius vegetals fets a bisell, cisell i trepa. L'arc descansa sobre dues petites impostes, també treballades amb formes vegetals i integrades als carreus superiors dels muntants. La tipologia d'aquest arc ja estava definida a les darreries del segle xv i a Sant Boi hi ha exemples d'època com la finestra de Can Barraquer.[1]
Història
Aquesta casa, no se sap amb certesa qui la va construir. Consta a les informacions dels Serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Boi que hi vivia el confessor de les monges del convent que hi havia fins a principis del segle xix a Can Sílio, just al davant. També diuen els veïns més vells del carrer, que qui hi vivia era un cavaller que les afavoria i per això li deien "el Fraret".[1]
És cert que va haver-hi a Sant Boi un judicador al que deien "el Fraret". Els judicators eren uns experts en calibrar les collites "a l'arbre", per ajudar a formalitzar algunes transaccions de fruita que es feien entre pagesos petits que no anaven a vendre-la al mercat, i d'altres que es dedicaven a la compra venda. Les transaccions es feien abans de la collita i el judicator era el factor "home bo". No indiquen si era o no clergue.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Cal Fraret». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].