Caesalpinia spinosa és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que proporciona l'additiu alimentarigoma tara. És un petit arbre o un arbust natiu del Perú.[1]C. spinosa es cultiva com a font de tanins basats en l'estructura de l'àcid quínic.[2] També es cultiva com planta ornamental per les seves flors i llegums acolorits. És un arbreperenne que es troba a ple Sol, a sòls sorrencs i necessita molt poca aigua.
Descripció
C. spinosa arriba a mesurar una mida de 2-5 m d'alçada, amb una escorça de color gris fosc, amb espines disperses i branques peludes. Les fulles són alternes, perennes, sense d'estípules, bipinnadesm i sense glàndules peciolars ni raquis. Les fulles es componen de 3 a 10 parells de folíols primaris de 8 cm de longitud i 5-7 parells de folíols el·líptics secundaris, cadascun d'aproximadament 1,5 a 4 cm de longitud. Les inflorescències són terminals, de 15 a 20 cm de longitud en raïms amb moltes flors i cobert de pèls diminuts. Les flors són d'un color groc a taronja, amb pètals de 6-7 mm. El sèpal més baix té forma de vaixell amb moltes dents marginals; estams de color groc, irregulars de longitud i que sobresurten només una mica. El fruit és una superfície plana, oblonga, indehiscent, d'uns 6-12 cm de longitud i 2,5 cm d'ample, contenint de 4 a 7 llavors negres, rodones, i que envermelleixen quan estan madures.[3]
Usos
Els llegums de C. spinosa proporcionen tanins que es fan servir per fer cuir.[4]
La goma de tara és blanca o beige, gairebé inodora, es prepara de l'endosperma de les llavors fent-ne una pols. El principal component de la goma tara és el galactomanà i es fa servir d'additiu alimentri com la goma de garrofí i la goma guar entre altres.[5] Es fa servir com a agent espessidor i estabilitzador.
↑E. McClintock (1996). Caesalpinia. In: J.C. Hickman (ed.) The Jepson Manual: Higher Plants of California. University of California Press.
↑J.M. Garro Galvez1, B. Riedl1 and A. H. Conner (1997). Analytical Studies on Tara Tannins. Holzforschung 51: 235-243.
↑J.F. Borzelleca, B.N. Ladu, F.R. Senti, and J.L. Egle, Jr. (1993). Evaluation of the Safety of Tara Gum as a Food Ingredient: A Review of the Literature. Journal of the American College of Toxicology 12: 81-89.