Igual que els seus parents més propers, C. ucayali es pot identificar pel cap vermell i calb, el pelatge llarg i grenyut i la cua relativament curta i peluda. El pelatge és rogenc, taronja rogenc o castany rogenc, sense la coloració blanca o groguenca pàl·lida de les espatlles i el clatell que es dona en C. rubicundus i C. novaesi. La part superior de la cua és de color vermell fosc o negrós.[2][3]
C. ucayalii és l'única espècie que no viu només a les planes tropicals, sinó també als boscosmontans, com ara a la Serralada Cahuapanas, on es troba a altituds de més de 1.400 msnm.[1] Segons la disponibilitat d'aliment, els animals del nord-est del Perú privilegien la terra firme, la várzea i els aiguamolls amb palmeres. El territori d'un grup sol abastar una superfície de 500-1.200 ha, mentre que el moviment quotidià és força important per a un primat, car sol passar de 6.000 m.[3] En una zona de recerca al riu Ucayali, el 55% de la seva dieta es componia de llavors dures o fruits de closca dura, mentre que el 39% consistia en fruits tous. Els mascles consumeixen més llavors dures que les femelles, mentre que els individus joves tendeixen a evitar-les. Aquest fet probablement té a veure amb la mida de la mandíbula. C. ucayalii també menja els fruits del buriti.[4]
Sistemàtica
C. ucayalii fou descrit pel zoòleg estatunidenc Oldfield Thomas el 1928.[5] Durant molt de temps fou considerat una subespècie de C. calvus.[3] El 2022, un estudi que descrigué l'espècie C. amuna també elevà diverses subespècies del uacari calb a la categoria d'espècie, incloent-hi C. novaesi. Tanmateix, els representants d'aquest grup tenen una relació molt propera i només han divergit en els últims 300.000 anys, a causa de la formació dels actuals sistemes de rius i illes fluvials.[2]
Referències
↑ 1,01,1Jan Vermeer, Julio C. Tello-Alvarado, José T. Villacis Del Castillo i Antonio J. Bóveda-Penalba: «A new population of red uakaris (Cacajao calvus spp.) in the mountains of north-eastern Peru». 2013, Neotropical Primates, 20(1): 12-17, DOI:10.1896/044.020.0103.
↑ 2,02,12,2Silva, F. E.; Valsecchi do Amaral, J.; Roos, C.; Bowler, M.; Röhe, F.; Sampaio, R.; Janiak, M. C.; Bertuoli, F.; Santana, M. I.; de Souza Silva Júnior, J.; Rylands, A. B.; Gubili, K.; Hrbek, T.; McDevitt, A. D.; Boubli, J. P. «Molecular phylogeny and systematics of bald uakaris, genus Cacajao Lesson, 1840 (Primates: Pitheciidae), with the description of a new species» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 173, 107509, 2022. DOI: 10.1016/j.ympev.2022.107509.
↑ 3,03,13,2Stephen F. Ferrari, Liza M. Veiga, Liliam P. Pinto, Laura K. Marsh, Russell A. Mittermeier i Anthony B. Rylands: Family Pitheciidae (Titis, Sakis and Uacaris). Pàg. 482 a Russell A. Mittermeier, Anthony B. Rylands i Don E. Wilson: Handbook of the Mammals of the World - Volume 3: Primates. Lynx Editions, 2013 ISBN 978-8496553897
↑Mark Bowler i Richard Bodmer: «Diet and Food Choice in Peruvian Red Uakaris (Cacajao calvus ucayalii): Selective or Opportunistic Seed Predation?» 2011, International Journal of Primatology, 32(5): 1.109-1.122, DOI:10.1007/s10764-011-9527-6.
↑O. Thomas, 1928. «The Godman-Thomas Expedition to Peru. VII. The mammals of the Rio Ucayali». Ann Mag Nat Hist, 2(10), pàg. 249-265.
.svg){kind=icon}
