Explica la història de Cabiria, nena de la noblesaromana, que, conjuntament amb la seva dida, sofreix esclavitud a mans dels cartaginesos i que, després de moltes peripècies, és alliberada alhora que Cartago és derrotada per Roma. El seu guió està inspirat molt lliurement en la novel·la de Gustave Flaubert, Salammbô.[4][5]
Argument
La pel·lícula, de més de quatre hores de durada, està dividida en quatre parts:[6]
Primera part
Cabiria, nena d'una família romana patrícia, viu a Sicília amb el seu germà Batto. Quan l'Etna entra en erupció, la jove és salvada junt amb la seva dida Croessa fugint per mar.
Segona part
Cabiria i la seva dida són raptats per piratesfenicis i venuts com esclaves al summe sacerdot Karthalo al mercat de Cartago. Per defensar la nena Croessa és fuetejada brutalment i donada per morta. Cabiria espera per ser sacrificada al déu Moloch quan és rescatada per Fulvio Axila, un noble romà, i el seu esclau, el gegant Maciste, després de ser avisats per Croessa, que ha sobreviscut a l'agressió.
Tercera part
Hanníbal creua els Alps al comandament de l'exèrcit cartaginès. Mentrestant, els nostres protagonistes són traïts pels cartaginesos, que aconsegueixen capturar Maciste i Cabiria. Aquesta passa a servir a la filla d'Àsdrubal, Sofonisba, enamorada del rei de Núbia Massinissa, mentre que Maciste és encadenat a una gegantina pedra.
Quarta part
La flota romana és destruïda a Siracusa mitjançant un enginy d'Arquimedes. Passen els anys i Massinissa ha estat destronat per Silax, rei de Cirta, el que l'ha portat a aliar-se amb Roma. A Cartago, Sofonisba és lliurada en matrimoni contra la seva voluntat a Silax. Fulvio, que havia escapat, entra com a espia a Cartago i aconsegueix alliberar Maciste. Massinissa, al capdavant de tropes romanes, aconsegueix entrar victoriós a Cartago i allibera Cabiria. Sofonisba és reclamada com a serva per Escipió, però Massinissa li permet suïcidar-se ingerint una metzina. Per fi, Fulvio i Cabiria aconsegueixen reunir-se, mentre Roma venç definitivament els cartaginesos.
Cap a 1914, Itàlia dominava la indústria cinematogràficamundial a l'empara del prestigi del gènere colossal, un tipus de cinema de llarg metratge i posada en escena espectacular. L'èxit del Quo vadis? (1913), d'Enrico Guazzoni, amb més de dues hores de llargmetratge, anima la productora Itala Film de Giovanni Pastrone (que ja havia dirigit La caiguda de Troia el 1910) a embarcar-se en la major superproducció cinematogràfica rodada fins a la data. No s'escatimen mitjans per aconseguir-ho, contractant fins i tot l'escriptor més cèlebre d'Itàlia, Gabriele d'Annunzio, per redactar els intertítols. El rodatge es va dur a terme als exteriors de Tunis, Sicília i els Alps. En estudi, es van fabricar immensos decorats i hi van participar milers de figurants.[7]
Pastrone, que va firmar la pel·lícula com a Piero Fosco, va utilitzar amb mestria tots els mitjans que el llenguatge del cinema havia desenvolupat fins a la data, i va comptar, com a operador i director de trucatges, amb la participació del terolès, Segundo de Chomón. Aquest va muntar complicats travellings (anomenat en aquest moment carello), que posen de manifest la majestuositat de la posada en escena.
Escenes inoblidables del film serien la batalla de Siracusa, el pas dels Alps per part de l'exèrcit d'Hanníbal i, particularment, la imatge del Temple de Moloc, amb la colossal efígie de bronze on Cabiria espera ser sacrificat.
El personatge més recordat d'aquesta pel·lícula és l'interpretat per l'estibador portuari Bartolomeo Pagano, el forçut Maciste, que a partir d'aquesta pel·lícula desenvoluparà una important carrera com a actor.
La pel·lícula Cabiria va influir decisivament en la concepció de les obres de llarg metratge de David Wark Griffith, pel seu tema històric, posada en escena grandiloqüent i grans moviments de masses. El «colossal» italià Cabiria va constituir un èxit mundial, i aquest fet va portar el cinema de Griffith a emprendre projectes com El naixement d'una nació (1915) o Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages (1916).[8]
↑Dorgeloh, Annette. «Competing ancient worlds in early historical film: the example of Cabiria (1914)». A: Pantelis Michelakis, Maria Wyke (eds). The Ancient World in Silent Cinema (en anglès). Cambridge University Press, 2013-08-15, p. 229-246. ISBN 978-1-107-01610-1.
↑Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
Luis Enrique Ruiz Álvarez, Obras pioneras del cine mudo. Orígenes y primeros pasos (1895-1917), Bilbao, Mensajero, 2000, pp. 309–312. ISBN 84-271-2296-9
