Cabeçada

Cavall amb cabeçada

La cabeçada o morralla (generalment usat en plural: morralles) és el bastiment de corretges que es col·loca en el cap del cavall per a afermar el mos. Pot ser de cuir o seda. Les morralles[1] se semblen a un cabestre però llur funció és més aviat de guiar i mantenir el cavall desmuntat. A les morralles, hom hi lliga o agafa un dogal i no pas unes regnes.[2][3][4]

Descripció

Consta comunament de dues peces principals, la sotagola i el cabestre, agafades per dues corretges curtes anomenades traves.

  • La sotagola o gorgera de la cabeçada i el de la cabeçada de brida, es diferencien pel fet que el primer és una corretja molt doble i ampla, que té un eixamplament en la part que toca el cap del cavall.[5]
  • El mos és pròpiament una muserola, d'igual resistència, que abraça el musell de l'equí, i que té també un eixamplament en la seva part davantera.[5]

Aquestes dues peces que s'escurcen i s'allarguen per mitjà d'una sivella que cadascuna té al costat esquerre en la mateixa forma que la sotagola i la muserola de la cabeçada de la brida, estan agafades per darrere amb dues anelles que són les peces on entren les branques de la cabeçada mateixa.

Menes

Cabeçada de cuir cru

Segons el seu objecte rep diferents noms.

Cabeçada de brida

És un corretatge o guarnició de cuir o de seda que cenyeix i abraça el cap del cavall.[5] S'empra per a sostenir el mos i les dues regnes. Està composta de testera, frontal (o frontalera), muserola, sotagola, galteres i portacabestre. La sotagola i la muserola estan agafats per darrere amb dues anelles, que són les peces per on entren les branques de la cabeçada mateixa.[5]

Cabeçada de menjadora

La que s'usa per a fermar l'animal a la menjadora amb el dogal que porta a propòsit. Consta de testera, frontalera, muserola, sotagola, galteres i anella del dogal. Alternativament, aquesta mena de cabeçada pot tenir un mos —que és la part que es col·loca darrere de les orelles—, del cabestre, i de dos galteres que uneixen les peces anteriors. Demés es col·loquen a banda i banda del cap del cavall, dues anelletes unides per una baula, les quals subjecten la cabeçada, i de les quals es pren el dogal, a què es poden afegir la sotagola les frontaleres, que no són peces indispensables.[6]

Cabeçada pollinera

La de cànem que es posa als poltres.

Vegeu també

Referències

  1. Màrius Domingo de Pedro. A cavall per Catalunya: equitació per a tothom; 20 rutes. Cossetània Edicions, 2002, p. 104–. ISBN 9788495684844 [Consulta: 26 desembre 2010]. 
  2. Morralles. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.[Enllaç no actiu](català)
  3. Ramal. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.[Enllaç no actiu](català)
  4. Josep Mèlich i Garcia. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Cossetània Edicions, 2003, p. 212–. ISBN 9788496035607 [Consulta: 26 desembre 2010]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Encyclopedia metodica, Artes academicos, Gregorio Sanz, 1791, p. 106.
  6. Risueño, Carlos. «Diccionario de veterinaria y sus ciencias auxiliares». Librería de Pérez. [Consulta: 13 desembre 2013].

Bibliografia