Antiga fàbrica formada per una sola nau, exteriorment dividida en vuit mòduls, quatre a cada banda d'un portal central format per un gran arc escarser. La nau està resolta amb un sistema de voltes de rajoles desenvolupades en tres crugies; la central és de quatre punts i les laterals de mig punt, suportades amb pilars de ferro reblonats. Les façanes laterals són portants.[1]
L'element fonamental de la construcció és la totxana o maó en sardinell, tant als coronaments com a les finestres. Cadascú d'aquests mòduls consta d'una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i una finestra formada per un arc escarser.[2]
Història
Fou construït l'any 1918 per posar-hi una impremta i taller de l'editorialBarcelonesa d'Arts Gràfiques Domènech propietat d'Eduard Domènech i Montaner. Durant la Guerra Civil, a finals de 1937, s'hi va instal·lar la cooperativa treball Unió de Pintors del Masnou. Acabada la guerra, es va transformar en una fàbrica de filatures i llanes propietat de Joan Humet Vallès, pare de Miquel Humet Argemí (alcalde de 1972 a 1979). Oficialment s’anomenava Puig Soler y Humet SA, ja que també era propietat
de l’empresari Josep Maria Puig Soler, que als anys trenta s’havia encarregat de Can Xala juntament amb el també empresari Mario Rovira Canalías.[3]
Entre els anys 1999 i 2001 fou reformat per l'arquitecte Francesc Moreso per convertir-lo en un centre cívic.[1]
Actualment és propietat municipal i ha estat objecte d'una profunda reforma per transformar-lo en centre cultural, que compta amb un teatre, un gran pati i una sala polivalent.[4]
↑«Fàbrica de llanes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 juliol 2016].
↑Tabaras Bosch, Marta. Record de les dones del tèxtil: treballadores del Masnou a la postguerra. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2019, p. 30.
_-_2.jpg)
