CW de la Verge (CW Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo) de magnitud aparent mitjana +4,91.[7] Visualment situada 4º al nord d'Heze (ζ Virginis), s'hi troba a 183 anys llum de distància del sistema solar.
CW de la Verge és un estel blanc de tipus espectral A1p classificada com a variable Alpha² Canum Venaticorum. Aquestos són estels de la seqüència principal que es caracteritzen per tenir intensos i variables camps magnètics; en els seus espectres apareixen realçades les línies de certs elements químics, variant la seva intensitat amb la rotació de l'estel. Cor Caroli i CU Virginis —aquesta última també en la constel·lació de la Verge— són dos exemples d'aquest tipus de variables.[7] En CW Virginis les línies d'estronci, crom i europi són especialment notables; en el cas d'aquest últim element, la seva abundància relativa és 30.000 vegades més elevada que en el Sol.[8] Així mateix, el contingut relatiu d'oxigen en relació al de magnesi és especialment baix.
La velocitat de rotació projectada de CW de la Verge és de 16 km/s i el seu període de rotació, igual al període de variació, és de 3,722 dies. Tots dos paràmetres permeten determinar la inclinació del seu eix de rotació (34º) respecte a la línia de visió.[8] La fluctuació de lluentor és petita, entre +4,91 i +4,99 magnituds; aquesta es produeix per l'existència de «taques estel·lars» prop dels pols —on es concentren els elements químics com a conseqüència de l'intens camp magnètic— que entren i surten del camp de visió.[9] El camp magnètic de CW Virginis és 3.000 vegades major que el camp magnètic terrestre i va ser el primer estel diferent del Sol on es va descobrir (el l1947l) un camp magnètic.[8] Hom pensa que probablement és una variable magnètica irregular.[10]
La temperatura superficial de CW de la Verge és de 9.060 K. 29 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 2,4 vegades més gran que el del Sol i la seva massa és de 2,16 masses solars. Té una edat de 460 milions d'anys i s'hi troba a mig camí de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[11]
Referències
- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ 7,0 7,1 «CW Virginis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «78 Virginis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ CW Virginis (General Catalogue of Variable Stars)
- ↑ CW Virginis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
.svg){kind=small}
