Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies. És el gènere més ric en espècies de la família. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.
Etimologia
El seu nom deriva i indica l'aspresa de les seues fulles, que tenen una vora aspra i a vegades fins i tot tallant.
Del llatícarex, -icis (carecta, -ae) = nom dels càrexs (Carex L.). Segons Robertson (1979), estaria relacionat amb el greccharaktós, -e, -on = dentat, amb osques, asserrat, etc.; grec kàrcharos, -on = agut, tallant, de dents afilades, aspres; i del grec keíro = esquilar, tallar, rapar; el que al·ludiria a la natura tallant del marge foliar i el nervi mitjà.
Descripció
Són plantes perennes gràcies a la presència d'un rizoma subterrani dels nusos del qual creixen les arrels, els brots (fèrtils i estèrils), i les mateixes branques del rizoma. Depenent de la proximitat dels nusos, hi haurà plantes cespitoses si creixen molt junts, o reptants si estan més separats. Aquests nusos tenen escates foliars que poden aparèixer reduïdes al nervi, la qual cosa fa que el rizoma semble que està cobert per fibres.
Les fulles tenen el mateix aspecte que el de les gramínies, variant el color des del glauc o verd blavós fins al verd fosc, poden estar enrotllades, aquillades, canaliculades, planes o plegades, amb l'àpex estretit bruscament o més o menys gradualment, amb la secció plana o trígona. Les fulles tenen unes baines tancades, aquest tret s'empra per a la seua taxonomia a nivell d'espècie, especialment les de les fulles inferiors, que poden romandre seques o descompondre's en fibres. Els àpexs d'aquestes beines poden presentar, a manera de prolongació de la part interna de la beina, una lígula, soldada al limbe de la fulla en la seua major part, però queda lliure una petita part la forma de la qual és d'importància per a discriminar l'espècie.
Les tiges fèrtils són generalment de secció trígona, poden ser llises o estar cobertes d'aculis, especialment en la part superior.
Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus espiga, solitàries o reunides en panícules o raïms. Mentre unes espècies tenen espigues unisexuals, altres en tenen
de bisexuals, aquestes últimes tenen les flors masculines en la part apical (andrògines), o amb unes poques flors masculines a la base i l'àpex i flors femenines en la part mitjana, sent més rar a l'inrevés. La inflorescència té a la seua part inferior una bràctea de forma variable. Les flors femenines estan formades per un gineceu tancat en una estructura lageniforme, l'utricle, que al seu torn està protegit per una gluma inserida en l'eix de l'espiga. L'utricle és l'element més important per a diferenciar les espècies del gènere, encara que també és important la forma i el color de la gluma. El primordi seminal està format per 2 o 3 carpels soldats que produeixen un fruit en aqueni. Presenten 2 o 3 estigmes, també és un tret amb importància taxonòmica. La flor masculina està reduïda a tres estams protegits per una bràctea o gluma que sorgeix de l'eix de l'espiga. La forma de l'àpex i el color de la gluma són variables.
Distribució
Àrea de distribució del gènere Carex
Les espècies de càrex es troben a gairebé tot el món, encara que n'hi ha unes poques a les terres baixes tropicals i a l'Àfrica subsahariana. La majoria, però no totes, es troben en aiguamolls, com ara pantans, torberes calcàries, praderies entollades, rierols i séquies, en qualsevol zona humida amb aigua més o menys permanent. Es tracta d'un dels grups de plantes dominants en l'àrtic i la tundra alpina. Toleren una profunditat d'aigua de fins a 50 cm.
Taxonomia
Els estudis morfològics, ontogènics, citogenètics i moleculars apunten a l'origen polifilètic del gènere i al caràcter artificial de la classificació infragenètica; si bé, l'immadur estat de coneixements de molts grups aconsella ser observador i adoptar la classificació de A. O. Chater (in Tutin & al. (editors), Fl. Eur. 5:290-323 (1980)), que segueix bàsicament a G. Kükenthal i divideix el gènere en 4 subgèneres. Llur nomenclatura ha sigut actualitzada seguint bàsicament T.V. Egorova (Sedges Russia, 1999).
Primoxarex - espècies la inflorescència de les quals es redueix a una espiga terminal solitària.
Vignea - inflorescències amb diverses espigues bisexuals sèssils, profil·les absents en la base de les espigues.
Indocarex - inflorescències amb diverses espigues bisexuals pedunculades, profil·le de la base de les espigues inferiors utriculiforme.
Eucarex - inflorescència composta per diverses espigues generalment unisexuals pedunculades, profil·le de la base de les espigues ocreiforme.
Citogenètica
El gènere Càrex, junt amb altres gèneres de ciperàcies i juncàcies, posseeix una sèrie de particularitats citogenètiques, entre les quals destaquen:
Avortament de tres dels quatre nuclis resultants del procés meiòtic i, per tant, no es formen tètrades (només en ciperàcies)
Meiosi postreduccional amb autoorientació cromosomàtica en Anafase I i coorientació en Anafase II.
Freqüents processos de fusió i fissió de cromosomes amb viabilitat dels productes i gènesi de sèries aneuploides. A aquest procés de formació d'aneuploides s'anomena agmatoploïdia.
Aquestes característiques són importants per a comprendre l'evolució que ocorre dins del gènere i ha sigut objecte de nombrosos estudis.
Diagrama de la flor- A. masculina; B. femenina (3 estigmes); C. femenina (2 estigmes); D. Esquema d'una flor femenina.
Gra de pol·len típic del gènere Carex.
Carex curta
Càrex corbat (Carex curvula)
Carex diandra
Càrex estelat (Carex echinata)
Carex elata
Carex flacca
Carex hoodii
Carex pendula
Carex sprengel
Carex stipata
Carex stipata
Carex tristachya
Carex utriculata
Referències
↑USDA NCRS. "Carex haydeniana (cloud sedge)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 302007.
.svg){kind=icon}
_IMG_9154.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
